Resultats de la cerca

Tingué una íntima amistat amb G Lukács i treballà com a llibretista per a B Bartók Visqué emigrat a Viena, Berlín i Moscou 1939-45 Fou professor als instituts cinematogràfics de Moscou, Praga i Budapest Les tres obres fonamentals que dedicà a l’estètica del film Der sichtbare Mensch oder die Kultur des Films , 1924 Der Geist des Films , 1930 Der Film , 1949 representen contribucions significatives a la teoria universal de l’art cinematogràfic i tingueren una influència molt considerable Treballà ocasionalment també com a guionista Abenteuer eines Zehnmarkscheins , 1926 Narkose…

Pot ésser considerat el pare espiritual de la Nouvelle Vague Deixà una visió del cinema basada en l’idealisme bergsonià i marcada per una ètica personalista Inspirador de la teoria de la “posada en escena”, supera la casuística del “moment creador” Qu'est-ce que le cinéma és el recull dels seus articles més significatius

Loriente i J M Carcasona Tingué com a redactors principals a E Ferrer, J M Otero, G Quesada, F Lázaro, J Ripoll, J L Guarner i J Coma, alguns dels quals estaven estretament relacionats amb el Cineclub Monterols i la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona En sortiren 19 números Marcà un estil i una línia crítica pròxima a la teoria de la "política d’autors" que llavors preconitzava "Cahiers du Cinéma" per mitjà de la secció La nueva frontera de la crítica Prestava una atenció particular als problemes de la indústria i el comerç cinematogràfics a l’Estat espanyol i el Nuevo Cine…

Treballà com a periodista i com a autor dramàtic en una tendència que anomenà imaginista Traduí Balázs, Pudovkin i Eisenstein i estudià especialment el cinema soviètic revolucionari Des del 1937 professà al Centro Sperimentale di Cinematografia, de Roma, del qual fou director l’any 1946, així com de la revista “Bianco e Nero” 1945-48, i exercí la crítica a “L’Unità” fins el 1947 Fou un dels promotors del neorealisme La seva teoria, recollida a Film soggetto e sceneggiatura 1939, Problemi del film, amb Luigi Chiarini, Il cinema e l’uomo moderno 1949 i Poesia del film 1955,…

Es donà a conèixer en revistes dels anys vint ‘Films Popular”, “Films Selectos”, “Nuestro Cinema'' i durant el decenni següent exercí la crítica a Unión Radio Madrid Aquests anys publicà els primers llibres Espectador de sombras Crítica de films 1935 i Arte de masas Ruta de los temas fílmicos 1936 així mateix, desplegà una intensa activitat dirigida als cineclubs i fundà el Grupo de Escritores Cinematográficos Independientes GECI Exiliat el 1939, residí a Buenos Aires, on prosseguí la seva tasca com a crític i publicista i publicà, entre d’altres, El cine, Magia y aventura del séptimo arte…

Catedràtic de Teoria i Història del Cinema a la Universitat Pompeu Fabra, fou responsable dels grups de recerca CINEMA Collectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals d’aquesta universitat i de l’Observatori de Cinema Europeu Contemporani OCEC, a més de director de la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani MICEC, celebrada a Barcelona entre els anys 2005 i 2008 Autor d’estudis i assaigs sobre cinematografia, destaquen Michelangelo Antonioni 2003, Paisajes de la modernidad Cine europeo 1960-1980 2002 i La última mirada Testamentos fílmicos 2000, premi d’assaig de l’…

Vida Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer i es llicencià també en dret S’acostà al fenomen cinematogràfic "fent un esforç per a situar el cinema com una font de doctrina estètica, en relació amb totes les manifestacions de la cultura contemporània", segons les seves mateixes paraules El 1927 començà a collaborar a la premsa periòdica "La Noche" i feu els primers articles sobre cinema a "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-1929 i al setmanari "Mirador" a partir del 1929, que vertebraren el seu llibre Una cultura del cinema…

Vida El 1947 s’inicià en el cinema professional com a segon operador i més endavant com a director de fotografia, i participà en el rodatge d’una ingent quantitat de films comercials, industrials, documentals i publicitaris a Barcelona i Madrid Després muntà la productora de cinema industrial Cinetti 1969 a l’edifici dels estudis Kinefon, la qual s’erigí en una de les més actives i solvents del sector, durant els anys en què Barcelona fou la capital de la publicitat cinematogràfica a l’Estat espanyol, si bé el 1985 es veié obligat a tancar-la Tot seguit abandonà el cinema després de quaranta…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1947, exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics 29 edicions, 1957-70, que es convocaren amb la collaboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni, Pasolini, el cinema…

Estudià piano i composició amb Jakob Gimpel i teoria i contrapunt amb Mario Castelnuovo-Tedesco Fou alumne de Miklós Rózsa en les classes de música cinematogràfica que aquest impartia a la Universitat del Sud de Califòrnia Inicià la seva carrera professional al departament de música de la cadena de televisió CBS Ben aviat es guanyà la vida com a compositor per a serials de ràdio i, més tard, per a programes televisius La composició de la música per a la sèrie televisiva The Twilight Zone al final dels anys cinquanta li donà un gran prestigi i s’obrí pas com a compositor de bandes…