Resultats de la cerca

S'inicià a televisió l’any 1977, per a la qual realitzà El túnel i Mala racha , i més tard Total 1985 En cinema ha dirigit Pares y nones 1982, El bosque animado 1987, premi Fantasporto i menció d'honor al Festival de Sant Sebastià, Amanece, que no es poco 1988, que es convertí en un clàssic del surrealisme cinematogràfic, La viuda del capitán Estrada 1991, La Marrana 1992, Tocando fondo 1993, Así en el cielo como en la tierra 1995, La lengua de las mariposas 1999, Goya al millor guió adpatat i premi Ondas la millor director, el curt  Primer amor 2000, La Educación de las hadas 2006, Los…

Amb el seu primer llargmetratge, Tesis 1996, aconseguí quatre premis Goya Posteriorment ha dirigit Abre los ojos 1997, premiada amb un Goya, The Others 2001, pellícula protagonitzada per Nicole Kidman i produïda per Tom Cruise, i Mar adentro 2004, retrat del tetraplègic Ramón Sampedro i la seva opció pel suïcidi assistit, que guanyà 14 premis Goya i l’Oscar al millor film de parla no anglesa El 2009 estrenà Ágora , film històric que el 2010 guanyà set premis Goya Posteriorment ha dirigit  Regression 2015 i  Mientras dure la guerra 2019 i la sèrie de televisió  La Fortuna 2021

La seva primera interpretació en cinema fou al curtmetratge d’Alejandro Amenábar Luna 1995, i també fou aquest director qui li donà un paper important en la seva primera pellícula, Tesis 1996, i, més endavant, el paper protagonista de la pellícula Abre los ojos 1997 També ha interpretat Cha-cha-chá 1998, d’Adel Real Nadie conoce a nadie 1999, de MGil Plata quemada 2000, de MPiñeyro El espinazo del diablo 2001, de Gdel Toro Visionarios 2001, de MGutiérrez Aragón Guerreros 2002, de DCalparsoro Novo 2002, de JPLimosin Les mans buides 2003, de MRecha El Lobo 2004, de MCourtois, El…

Ha tingut com a objectiu principal demostrar, amb diverses línies d’investigació, que la història local pot ser un suport molt important per al coneixement de la Història i l’evolució del fenomen cinematogràfic en tots els àmbits La seva tasca es fa extensible a l’organització de cursos, colloquis, conferències, cicles de cinema i projeccions, així com a la realització de tesis doctorals Bibliografia ESTIVILL, J i NOGALES, P "La recerca social i el cinema amateur El cas de la recuperació del patrimoni cinematogràfic al Camp de Tarragona", El patrimoni cinematogràfic…

Fill d’actors, treballà molts anys en sèries televisives i en teatre Destacà en el film d’Alberto Lecchi Perdido por perdido 1993 i, posteriorment, interpretà pellícules com ara El faro 1998, d’Eduardo Mignogna El mismo amor, la misma lluvia 1999, de Juan José Campanella Nueve reinas 2000, premi Sant Jordi al millor actor estranger, de Fabián Bielinsky, i La fuga 2001, premi Sant Jordi, d’E Mignogna Obtingué una gran popularitat amb El hijo de la novia 2001, que li valgué el tercer premi Sant Jordi, de JJ Campanella Posteriorment intervingué a Samy y yo 2002, d’Eduardo Milewicz Kamchatka 2002…

Creat com a associació el 1983, el mateix any fou admès com a membre de la International Association for Audio-Visual Media in Historical Research and Education Oxford Fou refundat el 2000 com a grup de recerca pel Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de Barcelona UB, en adscriure’s al Parc Científic de Barcelona Fundat i dirigit per Josep Maria Caparrós, ha emprat el film com a font d’investigació i mitjà didàctic de les ciències humanes i socials en considerar-lo un testimoni de la societat, reflex de les mentalitats i retrat de l’evolució del món contemporani, i ha aprofundit el…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista El Ciervo , Tele-exprés Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…

La primera projecció cinematogràfica pública tingué lloc en un local de la plaça de Catalunya de Barcelona el 5 de maig de 1895, amb el Kinetoscope d’Edison A Madrid la primera projecció fou a l’Hotel de Rusia el 15 de maig de 1896 l’operador era APromio, que treballava a la casa Lumière Mesos més tard, Eduardo Jimeno impressionà la primera pellícula espanyola, Salida de misa de doce del Pilar de Zaragoza A partir d’aquí l’interès pel cinema anà creixent fins a prendre cos real amb les figures de Fructuós Gelabert, capdavanter de la indústria cinematogràfica als Països Catalans i a tot l’…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…