Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Leo Films ARGUMENT I GUIÓ Miquel Sanz, ARibas FOTOGRAFIA Teo Escamilla Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué, Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Xabier Elgorriaga Josep, Francesc Casares Frederic, Pau Garsaball Sr Palau, Montserrat Salvador Sra Palau, Jeannine Mestre Remei Palau, Ángela Molina Roser Palau, José Luis López Vázquez Enric Prat de la Riba, Adolfo Marsillach Francesc Cambó, Ovidi Montllor Emiliano Iglesias, Marta May Eulàlia, FRepiso Jaume Carner…

Considerat un dels fundadors del neorealisme, el 1947 obtingué el premi al millor film italià en el festival de Venècia per Caccia tragica Són també films seus Riso amaro 1949, Roma ore 11 1952, Italiani, brava gente 1963 i Un apprezzato professionista di scuro avvenire 1973

Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri Emboscada tràgica o a drames realistes Humanitat, Regeneració El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat , continuada per L’herència del diable En tots els films la direcció i la fotografia anaven a càrrec d’ambdós socis

El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica

Els seus inicis professionals se centraren en el teatre de Broadway, on la seva actuació de més èxit fou com a protagonista del drama The Petrified Forest 1935, la versió cinematogràfica de la qual, dirigida per A Mayo, també interpretà 1936 Casat amb l’actriu Laureen Bacall 1945, amb la qual interpretà algunes de les seves pellícules de més èxit, esdevingué un nou tipus de “dur” i de gàngster del cinema americà, amb una personalitat rica i de dimensió tràgica Treballà, entre d’altres, sota la direcció de W Wyler Dead end , 1937, R Walsh High Sierra , 1941, J Huston The…

Vida Entrà d’aprenent a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on feu d’ajudant de fotografia de Josep Gaspar a Los sucesos de Barcelona Semana Trágica 1909 A partir del 1910 esdevingué l’operador habitual de la casa i rodà nombrosos documentals i reportatges per a noticiaris, entre els quals destaca Incendio del cine "La Luz" de Villarreal 1912 El 1915 filmà a l’Hospital Clínic de Barcelona una sèrie de curts documentals, Operaciones quirúrgicas del oftalmólogo doctor Ignacio Barraquer , els quals, realitzats amb força rigor i perícia tècnica de microcinematografia, han estat considerats una…

Influïda per Jean-Luc Godard  inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt  Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975  Je, tu, il…

Vida Es formà com a tècnic de laboratori a la Pathé de Barcelona, per a la qual treballà des del 1908 El 1914 abandonà la firma i, juntament amb Joan Solà i Mestres, fou contractat per la Barcinógrafo com a cap de laboratori i operador, tasques que exercí mentre Adrià Gual en fou el director artístic Quan aquest plegà el 1915, J Solà i A Fontanals també deixaren la productora i el mateix any fundaren Studio Films, un laboratori que al cap de pocs mesos inicià la producció de títols amb La emboscada trágica 1915, codirigit per tots dos D’altra banda, Fontanals també escriví a la seva…

Vida Llicenciat en dret i econòmiques 1958, es dedicà inicialment al teatre escrivint El vacío i Jaque al rey y a la reina El 1958 s’introduí en el cinema com a meritori, secretari de rodatge i després ajudant de direcció, tasca que exercí a Tierra de todos 1961, Antonio Isasi-Isasmendi Fray Escoba 1961, Ramón Torrado, i Tú y yo somos tres 1961 i Samba 1964, ambdós de Rafael Gil, entre d’altres El 1966 fundà la productora Montornès Films, per a la qual realitzà l’any següent el primer llarg de la seva irregular i dispersa filmografia Las salvajes en Puente San Gil , una adaptació notable de…

Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo  1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…