Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Leon Uris
Cinematografia
Literatura
Escriptor i guionista cinematogràfic nord-americà.
En les seves obres tractà de manera especial de la problemàtica jueva Cal destacar-ne Exodus 1958, Topaz 1967, QB VII 1970, Mitla Pass 1988 i A God in Ruins 1999, algunes de les quals foren portades al cinema o a la televisió També escriví sobre les seves experiències a Irlanda del Nord, Trinity 1976, The Redemption 1995 i O'Hara's Choice 2003
Sergej Fedorovič Bondarčuk
Cinematografia
Actor i realitzador cinematogràfic ucraïnès.
Entre les seves interpretacions cal fer notar Molodaja Gvardija ‘La jove guàrdia’, 1948, Taras Ševčenko 1951, Otello 1956 i Era notte a Roma 1961 Com a realitzador començà amb el notable Sud’ba čeloveka ‘Destí d’un home’, 1959, i es consagrà amb la trilogia tolstoiana de Vojna i mir ‘Guerra i pau’ Austerlitz 1963, Nataixa 1964 i Borodino 1965 Es tracta d’una obra colossalista no mancada d’intimitat
Morir (o no)
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 93 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT Morir un instant abans de morir 1998 de Sergi Bebel GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Jesús Escosa color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Bello Torras MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Lluís Homar director, Carme Elias dona, Roger Coma motorista, Marc Martínez heroïnòman, Anna Azcona germana, Vicky Peña mare, Carlota Bantulà nena, Amparo Moreno infermera, Mingo Ràfols malalt, Anna Lizaran senyora, Mercè Pons dona policia, Francesc Albiol home policia, Francesc Orella víctima, Sergi López…
La secta de los misteriosos
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 65 min., dirigida per Albert Marro i Fornelio.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ AMarro FOTOGRAFIA Jordi Robert blanc i negre amb tenyits i combinació de virat i tenyit, normal INTERPRETACIÓ Josep Argelagués El Zorro, Josep Duran el detectiu José Hernández, Alèxia Ventura Alèxia, la filla dels comtes de Bellavista, Emília de la Mata La Garza, Elena Barnís, Teresa Miró, Joaquim Carrasco, Josep Balaguer Dr Planas, Francesc Aguiló ESTRENA Barcelona, gener del 1917 Sinopsi Una perillosa banda de malfactors és l’única que coneix on s’amaga l’immens tresor que, segons una antiga llegenda mora,…
Zoltán Fabri
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Tractà temes socials d’una manera realista i amb un estil elaborat El 1957 obtingué el gran premi de Karlovy Vary amb Hannibál tanár ur ‘Professor Anníbal’, i el 1965 fou premiat a Moscou i a Venècia per Húsz óra ‘Vint hores’ Altres films seus són Nappali sötétség ‘Les tenebres del dia’, 1963, Vizivárosi nyár ‘Dur estiu’, 1965, Utószezon ‘Última estació’, 1966, Hangyaboly ‘El formiguer’, 1971, Magyarok ‘Hongaresos’, 1977, Requiem 1982, etc
Popular Film
Cinematografia
Revista setmanal de cinema publicada a Barcelona entre el 1926 i el 1937, dirigida primer per Mateo Santos i, a partir de 1934, per Lope F.
Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat
Cinema Amateur
Cinematografia
Revista en català publicada a Barcelona trimestralment entre el 1932 i el 1936 per la Secció de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya amb el subtítol "La revista de l’art i la tècnica de l’aficionat".
Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números…
Brian De Palma
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després d’una primera etapa underground , The Wedding Party , 1964 s’integrà a la indústria del cinema amb films fantàstics Carrie , 1976 The Fury , 1978, inspirats en l’obra de Hitchcock Dressed to Kill , 1980 Body Double , 1984 o de caràcter cinèfil Blow Out , 1981 A Casualities of War 1988 tractà amb estil efectista el tema de la guerra del Vietman, i feu l’adaptació de la novella de Tom Wolfe The Bonfire of the Vanities 1990 També ha dirigit Raising Cain 1992, Carlito's Way 1993, Mission Impossible 1996, Snake Eyes 1998, Mr Hughes 2000, Mission to Mars 2000 i Femme Fatale…
Paddy Chayefsky
Cinematografia
Teatre
Nom amb el qual és conegut Sidney Chayefsky, dramaturg i guionista nord-americà.
Començà fent adaptacions d’obres de teatre per a la ràdio i sèries de misteri per a la televisió En les seves obres féu una descripció irònica de la vida quotidiana de personatges anònims, però també tractà temes relacionats amb el judaisme i amb la societat moderna Entre les seves obres cal esmentar el drama televisiu Marty 1953, Oscar a la versió cinematogràfica de 1955 els guions cinematogràfics The Bachelor Party 1957 i Middle of the Night 1959 —dirigits per D Mann—, Paint your Wagon 1969 de J Logan, The Hospital 1971, Network 1976 de S Lumet i Altered States 1979, de K…
Atom Egoyan
Cinematografia
Director cinematogràfic canadenc d’origen armeni.
Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en Calendar 1993 i Ararat 2002, sobre el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina