Resultats de la cerca

S'inicià en el cinema com a collaborador d’Eisenstein El 1930, bo i acceptant els dictats de l’estalinisme, encetà una línia basada en el gust popular per la música i el circ, en la qual estan Ves’olyje Reb'at'a ‘Xicots de bon humor’ o Cirk ‘El Circ’, i més tard un estil més compromès, amb Vstreca na Elbe ‘Aplec a l’Elba’

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona ARGUMENT Poema d’abril del 1939 de JV Foix GUIÓ Carles Hac Mor, JCadena, Albert Mauri, MValls FOTOGRAFIA Xavier Gil blanc i negre AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart MUNTATGE Oriol Vilaseca MÚSICA Carles Santos INTERPRETACIÓ Carlos Pazos Joan Arimany, Núria Cano Marta Soler, l’exdona d’Arimany, Ona Planas Constança, Hermann Bonnín psicoanalista, Joan Brossa, Lloll Bertran, Juanjo Puigcorbé veu en off , Pep Tosar, Miquel Porter ESTRENA Barcelona, 29031988 Sinopsi El director de cinema Joan Arimany prepara…

Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée Nationale…

Es donà a conèixer com a integrant del grup teatral popular Els Pavesos, des del qual passà a interpretar papers en diverses pellícules entre les quals El virgo de Vicenteta 1979, de V Escrivà, El vicari d’Olot 1980, de V Pons, Con el culo al aire 1980 i Que nos quiten lo bailao 1983, de C Mira, El fascista, doña Pura y el follón de la escultura 1983 i La gran quiniela 1984, de J Coll Espona, La rossa del bar 1985, de V Pons, Moros y cristianos 1987, de L Garcia Berlanga, Daniya, jardí de l’harem 1988, de C Mira, Amanece como puedas 1988, d’A P Canet,…

Llicenciat en dret 1956, estudià a l’Escola de Cinema de Madrid 1958-60 Considerat l’ideòleg de l’Escola de Barcelona, el seu cinema fou catalogat de provocatiu i original Fou ajudant de direcció i guionista d’ Antes de anochecer 1963, G Lorente, codirector de Dante no es únicamente severo 1967, amb J Esteva, director d’ El encargo del cazador 1990 i Un cos al bosc 1996, i guionista de Cada vez que 1967, C Duran, La llarga agonia dels peixos 1969, F Rovira i Beleta, Liberxina 90 1970, C Duran, Cambio de sexo 1977, V Aranda, Maten a los perros 1981, L Correa, La vieja música 1985…

Vida Estudià disseny industrial a l’escola Eina de Barcelona El 1971 marxà a França atret pel Grup Català de París, que formaven els artistes Jaume Xifra, Joan Rabascall, Antoni Miralda i el seu cosí Benet Rossell A Madrid conegué Francesc Betriu, que temps després li proposà treballar en Furia española 1974 com a ajudant de decoració Després de treballar en diversos films més com a ajudant, de vegades sota les ordres de Ramon B Ivars, realitzà feines d’ambientació en La verdad sobre el caso Savolta 1978-79, Antonio Drove i Rèquiem per un camperol Réquiem por un campesino español , 1985, F…

Vida Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare que morí després del part i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes per la narració Nada para morir Manifestà la seva afició per l’escriptura i el cinema collaborant regularment en la revista Arcinema  1956-60 de Barcelona Passà a viure a París 1961-63, on treballà en diversos oficis, i després viatjà per Cuba i Itàlia Literàriament evolucionà des de posicions testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una…

Estudià dret i exercí com a advocat Començà a produir pellícules després de la Segona Guerra Mundial associat a Dino de Laurentis, del qual se separà a mitjan anys cinquanta, i produí la gran majoria dels films que entre els anys quaranta i seixanta projectaren el cinema italià a un primer pla internacional Entre les produccions de més renom sobresurten Roma città aperta , de R Rossellini 1945, La strada , de F Fellini 1954, La Ciociara , de V de Sica 1955, Dr Zhivago , de D Lean 1965, guanyadora de sis Oscars, Matrimonio all’italiana 1965, V de Sica, Zabriskie Point…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sociedad General de Televisión - Sogetel Madrid, Lolafilms Vicente Andrés Gómez, Barcelona, Academy Pictures Itàlia, Era Films Bèlgica ARGUMENT José Luis Guarner, V Aranda REFERENT LITERARI La monja libertaria 1981, reeditada com a Libertarias 1996, d’Antonio Rabinat GUIÓ A Rabinad, V Aranda FOTOGRAFIA José Luis Alcaine Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Carlos Faruolo so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Ana Belén Pilar, Victoria Abril Floren,…

Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy Devine, i…