Resultats de la cerca

Començà la seva activitat professional com a escenògraf teatral i cinematogràfic Com a director de cinema ha destacat sobretot en la realització de films musicals, on introduí diverses innovacions The Pirate 1947, Ziegfeld Follies 1946 premiat a Venècia el 1947, An American in Paris Oscar del 1951, Brigadoon 1954, Gigi Oscar del 1958 Ha realitzat també Tea and Simpathy 1957, Two Weeks in Another City 1962 i The Sandpiper 1965

Durant una primera etapa treballà per a la productora Essanay i intervingué en alguns films de C Chaplin Posteriorment passà a la Triangle, amb M Sennet, sempre dins del gènere còmic Alguns títols destacables són, entre molts d’altres, His New Job 1915, The Champion 1915, The Hollywood Kid 1924 i Romeo and Juliet 1924, i els llargmetratges A Small Town Idol 1921, The Shriek of Arabay 1923 i The Foolish Weeks 1924

Procedent de la realització d’anuncis publicitaris per a la televisió, ha aplicat a les seves pellícules un esteticisme visual heretat de la publicitat D’altra banda, sovint ha dirigit films amb una certa voluntat de provocació i escàndol Després de debutar amb el drama adolescent Foxes 1980, realitzà Flashdance 1983, Nine 1/2 Weeks 1986, Fatal Attraction 1987, Jacob's Ladder 1990, Indecent Proposal 1993, Lolita 1997 i Unfaithful 2002, sempre amb molt més èxit de públic que de crítica

Abandonà la seva carrera com a model a Nova York per traslladar-se a Hollywood, on es convertí en un dels símbols sexuals del cinema dels anys vuitanta Ha intervingut als films Never Say Never Again 1983, The Man who Loved Women 1983, The Natural 1984, Fool for Love 1985, 9 1/2 Weeks 1986, No Mercy 1986, Blind Date 1987, Nadine 1987, Batman 1989, Final Analysis 1991, Cool World 1992, LAConfidential 1997, —pellícula amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu de repartiment—, I Dreamed of Africa 2000 i Bless the Child 2000

Es donà a conèixer interpretant papers dramàtics a Privileged 1982, de M Hoffman, White Mischief 1987, de M Radford, Remando al viento 1987, de G Suárez, Maurice 1987, de J Ivory, The Dawning 1988, de R Knights, The Big Man 1990, de D Leland, o Impromptu 1991, de J Lapine Però és més conegut pels seus papers en comèdies romàntiques com Sirens 1994, de J Duigan, Four Weddings and a Funeral 1994, de M Newell, o Sense and Sensibility 1995, d’A Lee Posteriorment ha interpretat Notting Hill 1999, de R Michell, Mickey Blue Eyes 1999, de K Makin, Small Time Crooks 2000, de W Allen, Bridget's Jones…

Aconsellat per Arthur Miller, es traslladà a Hollywood on, amb Rumble Fish 1983, de F F Coppola, es convertí en actor de renom Posteriorment, ha protagonitzat, entre d’altres, The Year of the Dragon 1985, de M Cimino 9 1/2 Weeks 1985, d’A Lyne Homeboy 1988, de M Seresin Francesco 1989, de L Cavani Wild Orchid 1990, de Z King Desperate Hours 1990, de M Cimino White Sands 1992, de R Donaldson FTW 1994, de M Karbelnikoff Exit in Red 1996, de Y Bogayevicz Bullet 1996, de la qual fou coguionista, de J Temple The Rainmaker 1997, de FF Coppola Out in Fifty 1999, de B Christopher i S…

Filla d’un director d’òpera i d’una cantant, estudià interpretació a l’East Carolina University Posteriorment es traslladà a Nova York, i fins als primers anys noranta treballà sobretot en sèries de televisió El 1993 obtingué una certa projecció amb Demolition Man 1993, de M Brambilla, The Thing Called Love 1993, de P Bogdanovich, i The Vanishing 1993, de G Sluizer, que consolidà amb While You Were Sleeping 1995, de J Turteltaub, Two If by Sea 1996, de B Bennett,   A Time to Kill 1996, de J Schumacher, In Love and War 1996, de R Attenborough, Hope Floats 1998, de F Whitaker, Practical Magic…

Fill d’immigrants jueus russos, cresqué en una família pobra i hagué de treballar des de la infantesa en una multitud de feines, que compaginà amb la formació d’actor a l’American Academy of Dramatic Arts, on començà a utilitzar el pseudònim pel qual seria conegut i que acabà adoptant com el seu nom El 1941 s’allistà a la marina, que abandonà dos anys més tard per una lesió Inicialment orientat al teatre, la bona acollida de la seva actuació a The Strange Love of Martha Ivers 1946, de Lewis Milestone, el decantà pel cinema Després de I Walk Alone 1947, Byron Haskin, el 1949 protagonitzà…

La primera projecció cinematogràfica pública tingué lloc en un local de la plaça de Catalunya de Barcelona el 5 de maig de 1895, amb el Kinetoscope d’Edison A Madrid la primera projecció fou a l’Hotel de Rusia el 15 de maig de 1896 l’operador era APromio, que treballava a la casa Lumière Mesos més tard, Eduardo Jimeno impressionà la primera pellícula espanyola, Salida de misa de doce del Pilar de Zaragoza A partir d’aquí l’interès pel cinema anà creixent fins a prendre cos real amb les figures de Fructuós Gelabert, capdavanter de la indústria cinematogràfica als Països Catalans i a tot l’…