Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
base de dades
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de dades bibliogràfiques (dades secundàries), que remeten a unitats documentals primàries com llibres, articles periodístics, articles de premsa, etc, que hom emmagatzema a la memòria d’un ordinador ( ordinador distribuïdor de base de dades
o ordinador host
).
L’ordinador és proveït d’un adequat programa d’aplicació que permet la recerca i recuperació de la informació i en facilita l’actualització les dades poden ésser consultades a distància per via telemàtica
identificador d’objecte digital
Arxivística i biblioteconomia
Sistema internacional d’identificació d’objectes digitals.
Es creà amb la finalitat de facilitar la identificació i la gestió automatitzada de recursos digitals de qualsevol naturalesa i suport És compost per un codi numèric format per un prefix i un sufix, separats per una barra El prefix conté el nombre que identifica l’editorial del document, i el sufix identifica el document concret A partir del codi es pot identificar i obtenir l’URL actual d’un recurs digital És d’aplicació voluntària i la seva administració és a càrrec de la Fundació Internacional del DOI IDF, creada el 1998, i de les agències de registre del DOI
fitxa
Arxivística i biblioteconomia
Rectangle de cartolina o de paper de fil resistent on van consignades (escrites a mà o a màquina) les dades essencials que identifiquen un llibre o qualsevol altre document gràfic.
La fitxa és la base de qualsevol treball intellectual, però té la màxima aplicació en els catàlegs de biblioteques La mida normativa de la fitxa bibliogràfica internacional és de 12,5 per 7,5 cm, bé que no totes les biblioteques l’han adoptada Les fitxes es divideixen en principals , que van encapçalades pel nom de l’autor i contenen la descripció del llibre autor, títol, peu d’impremta i collecció, addicionals , encapçalades pel traductor, el prologuista, el títol, etc, o també pel terme alfabètic de la matèria del llibre, i de referències , que envien d’un encapçalament a un…
bibliometria
Arxivística i biblioteconomia
Estudi de les publicacions amb mètodes quantitatius.
Els estudis bibliomètrics se centren sobretot en l’anàlisi dels treballs científics els seus autors, les revistes on es publiquen, les institucions o els països que els generen Sol centrar-se en la distribució de les matèries tractades, el prestigi o impacte de les revistes, la productivitat dels autors, l’evolució d’una disciplina al llarg del temps, etc L’origen de la bibliometria se situa vers el 1917, tot i que el terme que la designa no fou fixat definitivament fins el 1969 per Alan Pritchard Les lleis bàsiques de la bibliometria són la llei de Lotka 1926, sobre la dispersió dels…
biblioteconomia
Arxivística i biblioteconomia
Disciplina que estudia l’organització i l’administració de les biblioteca
, amb particular atenció als mètodes de catalogació i ordenació dels fons bibliogràfics (llibres, opuscles, publicacions periòdiques, manuscrits, microfilms, etc) per tal de facilitar-ne l’ús.
A l' organització pertanyen els criteris sobre la disposició dels locals magatzems dipòsit dels fons un cop ordenats i classificats, sales de lectura, d’estudi i de consulta, departament del personal administratiu sobre les etapes que recorre cada unitat bibliogràfica des de l’entrada a la biblioteca fins que resta a disposició del lector adquisició de material bibliogràfic d’acord amb l’especialitat de cada biblioteca, catalogació per a identificar cada unitat bibliogràfica i la seva collocació en la biblioteca sobre la distribució del material catalogat en els magatzems o en les sales de…
nova museologia

Vista d’una sala del Museu Egipci de Barcelona
© Museu Egipci de Barcelona
Museologia
Tendència de la museologia que, rebutjant la possibilitat de l’evolució o la innovació museològica, propugna una ruptura i una transformació radical de les finalitats de la museologia tradicional.
Aquesta teoria, transformada en moviment, ha estat aplicada a nombrosos museus de tendències diverses, però amb trets comuns El moviment parteix de la concepció etnogràfica de la cultura, que ja era a la base dels museus d’arts i tradicions populars i dels “ecomuseus”, lligats directament a l’escola històrica dels Annales Les primeres experiències tingueren lloc al final dels anys 60 El monolitisme de la museologia tradicional, la cautela de les reformes que aquesta proposava i la marginació que sofriren les preses de posició dels museus menys poderosos contribuïren a fer que el nou moviment…
banc de dades
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de dades factuals o numèriques que hom emmagatzema a la memòria d’un ordinador, proveït d’un adequat programa d’aplicació que procura la recerca i recuperació de la informació i en facilita l’actualització, i que poden ésser consultades a distància per via telemàtica.
Quan el conjunt és de dades bibliogràfiques, que remeten a unitats documentals primàries com llibres, articles periodístics, articles de premsa, etc, rep el nom de base bibliogràfica de dades o, simplement, base de dades
gestió documental
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt d’operacions i tècniques relatives a la concepció, el desenvolupament, l’aplicació i l’avaluació dels sistemes administratius necessaris des del moment de la creació o recepció dels documents fins a llur eliminació o llur transferència a l’arxiu històric (gestió dels documents administratius) i dels documents que han d’ésser conservats permanentment (gestió dels arxius).
Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Art
Historiografia
Museologia
Museòleg, historiador i crític d’art.
Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…
,
Museística 2015
Museologia
El Museu Etnològic de Barcelona, reinventat des d’una visió de museologia social, proposa un espai en el qual es pugui entendre la societat mitjançant els objectes © Museu Etnològic de Barcelona L'any 2015, el patrimoni etnològic va tenir un destacat protagonisme a la capital catalana amb la inauguració, per una banda, del nou Museu de Cultures del Món, als palauets Nadal i del marquès de Llió del carrer de Montcada, i, per l'altra, amb la remodelació del Museu Etnològic a Montjuïc Tanmateix, la iniciativa i el projecte de creació del Museu de Cultures del Món de Barcelona, que pren el relleu…