Resultats de la cerca

Ha collaborat a Gaceta numismática  i Acta numismàtica De la seva obra cal destacar Las emisiones transicionales árabe-musulmanas de Hispania 1976, Corpus de la moneda catalana comtal 1979, Troballa de monedes comtals a Òrrius 1983, Història de la moneda catalana 1986, Del mancús a la dobla Or i paries d’Hispània 1993 i Història de la moneda dels comtats catalans 1999

Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel  i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya  a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim  Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…

Es formà a la Llotja amb Josep Dunyach Dins la tònica noucentista, a la qual s’entroncà tardanament, la seva obra se centra al voltant de la figura femenina, bé amb característiques allegòriques, bé retrats Hi és perceptible una certa influència de Maillol Concorregué a diversos certàmens oficials 1932-35 i immediatament després de la guerra civil impulsà l’anomenada Agrupació d’Artistes Mediterranis Realitzà diverses escultures per al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Feu també alguns notables exemplars d’imatgeria religiosa per a esglésies i convents, així com per a la…

S'inicià professionalment com a mestra a Girona i Barcelona L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’especialitzà en art contemporani, fou coordinador d’exposicions i responsable de patrocinis al Museu d’Art Contemporani de Barcelona 1996-2000, responsable de Serveis Culturals i coordinador general de la Fundació Caixa Catalunya 2002-05, sub-director general de Museus i Promoció del Patrimoni Cultural a la Generalitat de Catalunya 2005-06 i director del Museu Picasso de Barcelona 2006-11 D’ençà del desembre del 2011 és director del Museu Nacional d’Art de Catalunya

El 2013 va ser un any difícil per als museus catalans, perquè la crisi va afectar fortament els pressupostos dels museus i centres patrimonials al llarg de l’any molts van patir reajustaments, reduccions de personal i una notable disminució de l’activitat, a la vegada que va disminuir el nombre d’equipaments remodelats i dels nous projectes Malgrat tot, la dinàmica de les institucions museístiques va donar nous fruits i hi va haver diverses novetats El Born Centre Cultural conté les restes arqueològiques trobades a la zona de la Ribera © El Born Centre Cultural / Marçal Font A Barcelona la…

Tot i la continuïtat de la profunda crisi econòmica, enguany en el camp dels museus es van començar a materialitzar diverses iniciatives i projectes que els anys anteriors havien estat aturades o havien avançat molt lentament En l’àmbit institucional, es va donar impuls a l’acció de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, ens públic que gestiona el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i el Museu d’Art de Girona i de totes les extensions, jaciments i monuments que…

Malgrat la forta crisi econòmica que afecta durament el sector cultural, diversos equipaments museístics, de nova creació o remodelats, es van posar en marxa durant el 2011 A la capital catalana va obrir les portes el Museu Blau, nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ocupa el gran edifici triangular del Parc del Fòrum, dels arquitectes Herzog i Meuron 2004 Amb una dimensió de 9000 m 2 distribuïts en dues plantes, disposa de modernes installacions i ofereix serveis i programes per a tots els públics, organitzats al voltant d’un immens vestíbul d’accés lliure Tot i la…

El Museu Militar del castell de Montjuïc va ser clausurat i es preveu que el seu fons es traslladi al castell de Sant Ferran de Figueres © Fototecacat En l'àmbit institucional, cal destacar que al mes de maig del 2009 la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona van signar un acord per posar en marxa nous centres museístics a la Ciutat Comtal Per una banda, es va acordar constituir un consorci per a impulsar la creació del Museu Nacional d'Història Natural de Catalunya, sobre la base de les colleccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona Zoologia, Geologia i Jardí Botànic,…

Al pis principal hi ha un espai dedicat a exposicions temporals d’art Inclou també l’ Espai Gaudí , situat a les golfes, i la terrassa de la Pedrera, on, amb una voluntat clarament didàctica, es fa un recorregut per l’arquitectura de Gaudí L’any 1999 inaugurà un nou espai museístic, el Pis de la Pedrera, situat a la quarta planta de l’edifici, que té una superfície de 569 metres quadrats i ocupa dos habitatges al primer es presenta una exposició i al segon es reconstrueix un pis d’època El conjunt està concebut com una exposició permanent que permet al visitant conèixer els interiors de l’…