Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
rèmora
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels equeneïformes, de la família dels equenèids, de les espècies E.naucrates i E.remora
.
Tenen un cos allargat recobert de petites escates cicloides, amb la segona aleta dorsal igual que l’anal i boca supina, amb una ventosa oval molt deprimida a la part dorsal del cap, mitjançant la qual, en obrir-se unes petites làmines que creen el buit, poden adherir-se al ventre dels taurons, de les tortugues o de les rajades i al buc dels vaixells per tal de trasllardar-se a grans distàncies Són de color groc o bru fosc, pelàgics, es nodreixen dels ectoparàsits de llurs hostes i són propis de la Mediterrània i de l’Atlàntic El disc d' Eremora és dues vegades més llarg que ample…
tetraodòntids
Peix globus
© Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels tetraodontiformes, amb dues plaques soldades en substitució de les dents i les escates transformades en espinetes, sobretot a la cara ventral, o bé sense.
Té el cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus i surar sobre l’aigua arrossegat pels vents o corrents per això és anomenat també peix globus Viuen a les mars tropicals i temperades, principalment en esculls corallins i a les zones costaneres Són freqüents a les costes atlàntiques i des de fa alguns anys també es troben a la Mediterrània, on accedeixen a través del canal de Suez i de l'estret de Gibraltar Entre les espècies que sovintegen a la Mediterrània hi ha Lagocephalus lagocephalus i Sphoeroides pachygaster , espècies verinoses que no són aptes…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les…
lòfids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels lofiformes, que tenen el cap gros, pla i tan llarg com el cos però més ample, que comprèn el rap.
mobúlids
Ictiologia
Família de peixos condroïctis de l’ordre dels raïformes que presenten un disc romboidal més ample que llarg, boca terminal, aletes cefàliques articulades en colze i pectorals enormes.
Les feses branquials són amples i proveïdes de làmines que funcionen com a filtre per a retenir el plàncton del qual s’alimenten Són els únics raïformes de costums pelàgics i planctòfags Són coneguts correntment amb el nom de mantes
cavilat
Ictiologia
Peix teleosti, de la família dels còtids, amb el cos en forma de maça, sense escates i cap ample i pla, que habita els rius de corrent ràpid i altres aigües dolces oxigenades.
agullat negre
Ictiologia
Petit tauró, de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels esquàlids, que rarament supera els 40 cm de llargària, de cos allargat i musell ample, poc esvelt, de color fosc i amb la regió ventral quasi negra.
els Garrots
Folklore
Comparsa d’homes armats de grossos bastons, acabats en una porra d’on sortien les punxes de nombrosos claus; feien diferents exercicis i quadres plàstics damunt un ample cadafal que hom alçava en una plaça de Castelló de la Plana durant les festes del Corpus.
peix xovato
Peix xovato
Fran Martín de la Sierra (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels hexànquids, que pot superar els 5 m de longitud i és caracteritzat pel fet de tenir sis brànquies, per la longitud de la seva cua (una quarta part de la longitud total) i pel seu cap, que és més ample que el tronc i gairebé pla per la seva part superior.
És de color terrós o grisenc a la seva part superior i gris vermellós als costats Sol romandre a profunditats considerables i hom el troba als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic i a la mar Mediterrània
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…