Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
piranya

Piranya
© Fototeca.cat/COREL
Ictiologia
Qualsevol peix de la família dels caràcids, de l’ordre dels cipriniformes
, sobretot els que pertanyen als gèneres Serrasalmus, Roosveltiella
i Pygocentrus
.
Té les aletes parelles petites i la caudal ampla, i presenta un tipus especial de dents, triangulars, acabades en punxa i que encaixen perfectament Són animals d’una gran voracitat, que ataquen el bestiar i fins i tot l’home Habiten les aigües dolces de les regions tropicals de l’Amèrica del Sud
escalaris
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels cíclids, de cos discoide i molt comprimit.
L’aleta dorsal és molt alta, la caudal ampla i allargada per dalt i per baix per dues prolongacions filiformes, i les abdominals reduïdes a dos filaments llarguíssims i dirigits cap enrere De color blanc argentat amb bandes verticals groguenques, no presenten dimorfisme sexual excepte a l’època de reproducció, en què tant el mascle com la femella presenten òrgans abdominals distints Tots dos sexes atenyen uns 20 cm d’alt i 15 de llarg Habita a les aigües dolces de l’Amazones i és potser el més conegut dels peixos d’aquari
paleoníscids
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis actinopterigis del superordre dels ganoïdeus, propis del Devonià, que atenyien uns 30cm i tenien la part anterior del crani arrodonida, els ulls grossos i la boca ampla i proveïda de nombroses dents molt fortes.
murènids

Morena Bresca (Gymnothorax favagineus)
© Xevi Varela
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels anguil·liformes, que poden arribar a atènyer 3 m i tenen el cap petit, el musell cònic, les dents fortes, la boca ampla, els orificis nasals tubulars i la fesa branquial molt petita.
La pell és gruixuda i resistent, sense escates i amb abundants glàndules mucoses, i el paladar presenta glàndules que segreguen substàncies tòxiques Són carnívors molt voraços i ocasionalment agressius, i habiten a les costes rocalloses de les mars temperades i tropicals Comprèn les morenes
sarg
sard 1
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de 20 a 30 cm de longitud, amb 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres; és de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal i amb les aletes pelvianes negres.
És comú a la Mediterrània i habita a les aigües poc profundes o prop de la desembocadura dels rius És omnívor i de carn comestible
Àsia
L’Everest (al fons) i el Lhotse (a la dreta) a l’Himàlaia, sistema muntanyós de l’Àsia meridional
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…
Amèrica

La vall de la Lluna, al desert d’Atacama, Xile
Gonzalo Rojas Durán (CC BY-NC-ND 2.0)
Continent
Continent situat entre 34° 45’ (al Brasil) i 167° 20’W (a Alaska, al cap del Príncep de Gal·les) de longitud, i entre 72°N (83° 20’N, amb Grenlàndia) i 54° 5’ (56°, fins al cap d’Hoorn; 57°, fins a les illes de Diego Ramírez) de latitud.
És separat del NE d’Àsia per l’estret de Bering, i de la resta, per l’oceà Pacífic l’oceà Atlàntic el separa d’Europa i d’Àfrica amb les illes properes, 42090660 km 2 1002000000 h 2016 La geografia física El relleu i la geologia La història geològica d’Amèrica del Nord i d’Amèrica del Sud és diversa l’una formà part del continent nord-atlàntic i l’altra del de Gondwana S’emanciparen ambdues al final del Secundari dels blocs continentals dels quals formaven part l’emersió del sector de Panamà, al final del Terciari, uní les dues unitats continentals, i ja restà definit el contorn actual d’…