Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
la Mercè

Església de la Mercè de Barcelona
© Fototeca.cat
Convent
Temple barceloní, situat al carrer Ample, al costat de l’edifici de capitania general, que fou, fins el 1835, el convent dels mercedaris.
La primitiva església fou erigida en 1249-67, ampliada als s XIV i XV i renovada totalment en 1765-75 L’edifici barroc, de gust borrominià, és obra de Josep Mas i consta d’una sola nau, amb vuit capelles laterals comunicades entre si, i un curt transsepte, amb cúpula, al creuer Hi ha rics revestiments de marbre i estuc, amb complicades gelosies a les tribunes altes Té una façana de planta corbada amb ornaments esculturals de Carles Grau i a la banda del carrer Ample té installada l’antiga façana goticoflamígera del s XV de l’església de Sant Miquel, que hi havia al costat del…
rèmora
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels equeneïformes, de la família dels equenèids, de les espècies E.naucrates i E.remora
.
Tenen un cos allargat recobert de petites escates cicloides, amb la segona aleta dorsal igual que l’anal i boca supina, amb una ventosa oval molt deprimida a la part dorsal del cap, mitjançant la qual, en obrir-se unes petites làmines que creen el buit, poden adherir-se al ventre dels taurons, de les tortugues o de les rajades i al buc dels vaixells per tal de trasllardar-se a grans distàncies Són de color groc o bru fosc, pelàgics, es nodreixen dels ectoparàsits de llurs hostes i són propis de la Mediterrània i de l’Atlàntic El disc d' Eremora és dues vegades més llarg que ample…
tetraodòntids

Peix globus
© Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels tetraodontiformes, amb dues plaques soldades en substitució de les dents i les escates transformades en espinetes, sobretot a la cara ventral, o bé sense.
Té el cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus i surar sobre l’aigua arrossegat pels vents o corrents per això és anomenat també peix globus Viuen a les mars tropicals i temperades, principalment en esculls corallins i a les zones costaneres Són freqüents a les costes atlàntiques i des de fa alguns anys també es troben a la Mediterrània, on accedeixen a través del canal de Suez i de l'estret de Gibraltar Entre les espècies que sovintegen a la Mediterrània hi ha Lagocephalus lagocephalus i Sphoeroides pachygaster , espècies verinoses que no són aptes…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les…
el Roser
Convent
Antic convent dominicà del municipi de Ciutadilla (Urgell), les restes del qual es troben al peu del poble, a prop d’1 km i a poca distància de la carretera, a la part de ponent.
La seva fundació fou deguda als Guimerà a mitjan segle XVI Segons sembla fou Felip Galceran de Castrepinós, senyor de Ciutadilla i de Guimerà, qui inicià les obres entre el 1582 i el 1587 L’església era un bon exemplar d’estil renaixentista, i segons Ceferí Rocafort pertanyia al gòtic del darrer període feia 20 m de llarg per 12 d’ample amb creuer i absis poligonal de 3 cares adornades amb finestres La façana de pedra picada tenia les estàtues de sant Francesc i santa Clara a cada banda de la Mare de Déu en el presbiteri hi havia un sepulcre de la família Guimerà també tenia un…
lòfids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels lofiformes, que tenen el cap gros, pla i tan llarg com el cos però més ample, que comprèn el rap.
mobúlids
Ictiologia
Família de peixos condroïctis de l’ordre dels raïformes que presenten un disc romboidal més ample que llarg, boca terminal, aletes cefàliques articulades en colze i pectorals enormes.
Les feses branquials són amples i proveïdes de làmines que funcionen com a filtre per a retenir el plàncton del qual s’alimenten Són els únics raïformes de costums pelàgics i planctòfags Són coneguts correntment amb el nom de mantes
cavilat
Ictiologia
Peix teleosti, de la família dels còtids, amb el cos en forma de maça, sense escates i cap ample i pla, que habita els rius de corrent ràpid i altres aigües dolces oxigenades.
agullat negre
Ictiologia
Petit tauró, de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels esquàlids, que rarament supera els 40 cm de llargària, de cos allargat i musell ample, poc esvelt, de color fosc i amb la regió ventral quasi negra.
Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc de Barcelona segons un gravat antic
© Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans conventuals o framenors i, més tard (1567), d’observants, conegut popularment per convent gran de Sant Francesc
, situat a l’antic barri de Còdols de Barcelona, entre la muralla de Mar, el carrer Ample i el passatge del Dormitori de Sant Francesc, les Drassanes i la plaça del Duc de Medinaceli.
Es bastí sobre l’antic hospital de pelegrins de Sant Nicolau, on segons tradició s’havia ja hostatjat Francesc d’Assís 1211 de pas per Barcelona Els franciscans ja hi eren el 1229, començaren a edificar el convent el 1240 i obtingueren del rei Jaume I la cessió de l’antic hospital i terres del veïnatge els anys 1252 i 1258 això permeté l’expansió vers les Drassanes del convent, format per l’església, tres claustres, amb els edificis conventuals entorn seu i un ampli hort que els fou arrabassat en bona part a partir del s XVIII L’església, un notable edifici gòtic d’una nau, fou…