Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
agulleta d’alguer
Duarte Frade (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, semblant al cavall marí, però de cos recte i allargat (fins a 40 cm), i de natació horitzontal.
És de color bru, amb taques blanques, i té la cua en forma de paleta Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània en aigües costaneres de poca fondària, però abundoses en algues
variada
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, d’uns 40 cm, de cos alt i comprimit, amb una taca negra molt grossa a la part posterior del cap, des de la línia dorsal fins a l’angle de l’opercle, i una taca negra a la base del peduncle caudal, amb aletes ventrals negres i costats amb bandes blaves i daurades.
És hermafrodita i omnívor, i habita a la zona costanera litoral, als rompents, sobre fons rocallosos, i als ports Comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, és freqüent a les aigües dels Països Catalans
peix xovato
Fran Martín de la Sierra (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels hexànquids, que pot superar els 5 m de longitud i és caracteritzat pel fet de tenir sis brànquies, per la longitud de la seva cua (una quarta part de la longitud total) i pel seu cap, que és més ample que el tronc i gairebé pla per la seva part superior.
És de color terrós o grisenc a la seva part superior i gris vermellós als costats Sol romandre a profunditats considerables i hom el troba als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic i a la mar Mediterrània
cabut
Ictiologia
Peix perciforme
de la família dels serrànids, d’uns 20 a 25 cm de longitud, d’aletes dorsals i ventrals llargues (aquestes darreres arriben a la caudal, que és grossa i escotada) i amb la coloració del cos que varia de vermella a rosada, amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.
És tímid i fotòfug, comestible, i habita als fons rocallosos i corallins profunds a més de 30 m, compartint a vegades l’hàbitat de formes cavernícoles és molt sedentari Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
salpa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de fins a 45 cm de llargada, amb una dotzena de bandes daurades estretes, ben marcades, que li recorren longitudinalment els flancs.
Habita als fons rocosos i arenosos costaners coberts d’algues, fins als 70 m de fondària És essencialment herbívor, bé que ocasionalment consumeix petits crustacis Es distribueix per l’Atlàntic oriental i les mars Mediterrània, Adriàtica i Negra
pagell
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que té el perfil cefàlic inclinat, és de color vermell rosat, té la mucosa bucal negra i els opercles amb una franja vermella.
Fa de 20 a 40 cm, bé que pot atènyer els 60 cm És comestible i habita als fons de roca propers a la costa de tota la Mediterrània, i a l’Atlàntic, fins a les illes Britàniques
garneu
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids que ateny uns 35-40 cm, amb el cap gros i dues làmines dentades a l’extrem del rostre i amb els apèndixs de les aletes pectorals molt llargs.
És de color vermell viu a la part superior, vermell clar als flancs i rosat a la inferior Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània És pescat amb arts d’arrossegament, i la carn n'és molt apreciada
boga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, que fa fins a 35 cm de llargada; és un dels espàrids més afusats, caràcter aquest, com la coloració, típicament pelàgic; té el musell rom i una línia lateral bruna, amb quatre llistes longitudinals laterals grogues; el dors és gris blavós, i el ventre, argentat.
És molt voraç viu a les aigües càlides de la Mediterrània, de l’Atlàntic oriental i septentrional, prop les costes rocalloses i sobre els camps de fanerògames marines, però sol formar moles abundants mar endins Té importància en pesca
cap d’ase
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels tríglids del grup de les lluernes, que ateny de 30 a 55 cm.
Les escates de la línia lateral són grosses i rugoses El dors és de color grisenc o verdós, pigallat de blanc, i el ventre és blanc Viu sobre els fons sorrencs de poca profunditat de la Mediterrània i de l’Atlàntic
agulla
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels beloniformes, de cos molt allargat (fins a 75 cm) i de secció transversal rodona, que té les mandíbules prolongades en un bec agut i dentat, de colors verdosos i platejats.
Fa moles, neda ràpidament, i pot fer salts fora de l’aigua Fresa a la primavera, i els ous resten adherits a les plantes del litoral Viu a l’Atlàntic, a la Bàltica, a la Mediterrània i a la mar Negra