Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
gobi
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes de la família dels gòbids, que atenyen 10-25 cm, de cos fusiforme, amb el cap i els ulls grossos i les aletes pelvianes soldades a la part mitjana formant un disc adhesiu.
Inclou nombroses espècies d’aigua dolça i salada, que habiten a poca profunditat Entre les d’aigua salada es destaquen el gobi comú G niger , el gobi de fang G paganellus i el gobi de roca G cobitis , que són comunes a les costes dels Països Catalans
esquàlids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de presentar totes dues ales dorsals precedides d’una espina poc o molt desenvolupada.
De mida mitjana o relativament petita, habiten tant a les aigües litorals com a una gran profunditat, i en llur majoria són vivípars Inclou uns 20 gèneres, amb nombroses espècies, algunes de les quals, com l’agullat i el porc marí, són comunes a les costes dels Països Catalans
tenca
Ictiologia
Actinopterigi de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, de fins a 35-40 cm de llargada i d’uns quants quilograms de pes, amb dues barbetes bucals, el cos recobert per una pell gruixuda, viscosa i amb escates molt petites, la caudal molt poc escotada, i coloració molt variable, des del verd amb reflexos daurats fins al terrós fosc o vinós.
Habita a les aigües dolces de fons fangosos, de corrents tranquils i amb vegetació abundant Es troba sobretot en llacs, estanys, pantans, etc És de carn molt estimada, encara que té una mica de gust de fang Habita gairebé a tot Europa, inclosos els Països Catalans, i a l’Àsia occidental
engràulids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de dimensions molt petites i semblants a les dels clupeids.
Tenen la mandíbula inferior més curta que la superior, per la qual cosa l’obertura bucal resta en posició ínfera Inclou nombroses espècies pelàgiques i migratòries que formen grans bancs en determinades èpoques de l’any en mars càlides A les costes dels Països Catalans és molt abundant el seitó
quissona
Ictiologia
Peix selaci de la sèrie dels pleurotremats, ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que pot atènyer fins a 70 cm de longitud.
Molt semblant a l'agullat, es caracteritza pel fet de tenir l’espina de la segona dorsal tan llarga com la mateixa aleta Té les dents petites i afilades És vivípar Cosmopolita i pelàgic, és molt rar a les costes dels Països Catalans És conegut també amb el nom d' agullat xato
gat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esciliorrínids, que fan de mig metre a un metre de llargada, amb el cap aixafat i el cos prim i de color gris rosat, amb taques circulars fosques d’un diàmetre variable, segons l’espècie.
Inclou dues espècies de taurons S stellaris , que ateny fins a 1 m de llargària i té les taques grosses, i S canicula , més curt que l’anterior i amb les taques més petites Són comuns a les costes dels Països Catalans La carn, tot i que és comestible, no és gaire apreciada
làbrids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, de mida mitjana, amb els llavis molt carnosos i les mandíbules força protràctils.
Tenen colors variats i escates cicloides Presenten dimorfisme sexual Habiten sobre fons recoberts d’algues i praderies de fanerògames L’alimentació es basa en crustacis i molluscs Abunden als oceans Pacífic i Índic, i són també corrents a les aigües marines dels Països Catalans, amb representants com la donzella i el tord
truita
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels salmònids, molt semblants a la truita comuna, però amb un més gran nombre d’escates, boca més gran i vòmer mancat de dents.
D’uns 25-50 cm, tenen el dors blau-verdós clapejat de taques o llistes grogues Salvelinus alpinus habita a l’Europa Central i Anglaterra i l’Àsia Oriental Sfontinalis , la truita de rierol , originària dels EUA, és criada actualment en vivers als Països Catalans, i la seva carn és molt estimada
serrà penegal
Ictiologia
Peix osteïcti de la família dels escorpènids, de fins a 30 cm de longitud, de color de fons més o menys rogenc amb tres, quatre o cinc bandes transversals.
La seva mandíbula inferior és notablement més llarga que la superior i el seu cap no presenta apèndixs dèrmics D’aspecte semblant al dels serrànids, habita fins a uns 500 m de profunditat als fons sorrencs i dins la plataforma continental de l’Atlàntic i la Mediterrània És comú als Països Catalans, on té interès econòmic
fleuma
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, de cos allargat, molt comprimit i sense escates i d’un color argentat amb taques fosques als costats.
Pot arribar a assolir 3 m de longitud l’aleta dorsal s’estén al llarg de tot el dors, i hi manca l’anal Habita a 400-500 m de profunditat, a les mars temperades, i hom la captura amb arts d’arrossegament És molt apreciada No és gaire comuna a les costes dels Països Catalans