Resultats de la cerca
Es mostren 701 resultats
escòmbrids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis, de l’ordre dels perciformes, de cos allargat, fusiforme, amb el peduncle caudal molt estret i carenat als costats i el musell punxegut.
Tenen dues aletes dorsals, la primera curta i la segona llarga i seguida d’una sèrie d’espinetes aïllades anomenades pínnules L’aleta caudal és semilunar i molt llarga Inclou un gran nombre de gèneres i espècies repartits per les mars càlides i temperades de tot el món Són gregaris i formen bancs molt nombrosos que es desplacen a molta velocitat en recerca de l’aliment, que consisteix en peixos més petits
escoftàlmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, de cos romboidal arrodonit, molt alt i més o menys comprimit.
Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània
esciènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos llarg i comprimit.
Presenten dues aletes dorsals llargues i toves, una d’anal curta amb dos radis espinosos, i les ventrals, llargues, en posició toràcica La bufeta natatòria sol ésser ben desenvolupada i relacionada amb un parell de músculs que la poden fer vibrar això produeix un so ronc que ha fet que algunes espècies rebessin el nom de roncadors Habitants costaners de fons fangosos i rocallosos, hi ha també espècies pelàgiques a les mars tropicals Tenen una gran importància comercial a les costes de l’Amèrica del Sud i d’Àfrica a la Mediterrània no són gaire abundants
escalaris
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels cíclids, de cos discoide i molt comprimit.
L’aleta dorsal és molt alta, la caudal ampla i allargada per dalt i per baix per dues prolongacions filiformes, i les abdominals reduïdes a dos filaments llarguíssims i dirigits cap enrere De color blanc argentat amb bandes verticals groguenques, no presenten dimorfisme sexual excepte a l’època de reproducció, en què tant el mascle com la femella presenten òrgans abdominals distints Tots dos sexes atenyen uns 20 cm d’alt i 15 de llarg Habita a les aigües dolces de l’Amazones i és potser el més conegut dels peixos d’aquari
equeneïformes
Ictiologia
Ordre de peixos caracteritzats pel fet de presentar al cap un òrgan adhesiu en forma de ventosa i el cos fusiforme i allargat.
Bons i ràpids nedadors, prefereixen d’enganxar-se amb la ventosa cefàlica a taurons, tortugues marines gegants, bucs dels vaixells, etc Solen alimentar-se amb les desferres i restes del menjar de llurs hostes Comprèn només la família dels equenèids, que té la rèmora com a únic representant a la Mediterrània
enrocador
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 7-9 cm de longitud en els mascles i uns 6 cm en les femelles.
De color verdós, habita entre els fons litorals de la Mediterrània plens de vegetació No té interès econòmic
engràulids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de dimensions molt petites i semblants a les dels clupeids.
Tenen la mandíbula inferior més curta que la superior, per la qual cosa l’obertura bucal resta en posició ínfera Inclou nombroses espècies pelàgiques i migratòries que formen grans bancs en determinades èpoques de l’any en mars càlides A les costes dels Països Catalans és molt abundant el seitó
enganxa-roques
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels gobiesòcids, d’uns 10 cm de llargària, desproveït d’escates i amb el cap deprimit.
Amb les aletes ventrals, transformades en una ventosa, s’agafen a les roques Té els narius sobre petites protuberàncies dèrmiques És un habitant típic de la zona de marea a les costes rocalloses, on hom el troba al damunt i al dessota de les pedres S'alimenta sobretot de petits crustacis Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
elòpids
Ictiologia
Família de peixos clupeïformes marins coberts d’escates cicloides i argentades, de boca molt grossa i amb la mandíbula inferior prominent.
Inclou peixos pelàgics, entre els quals es destaca el salmó del Cap Elops saurus
eglefí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, d’uns 70 cm de llargada que es caracteritza pel fet de tenir una taca negra al mig de cada costat.
És abundant al nord de l’oceà Atlàntic, on viu a molta profunditat i hom el pesca en grans quantitats amb arrossegament, per la qual cosa assoleix una gran importància econòmica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina