Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
treslliures
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant al serrà, però molt més petit (només fins a 13 cm de llargària), amb aletes ventrals negres, costats amb cinc bandes transversals negres i una taca també negra sobre els primers radis tous de l’aleta dorsal.
Habita sovint als fons rocallosos i sorrencs, i també sobre les praderies de fanerògames, en profunditats superiors a 10 m Hermafrodita, és comú a les aigües dels Països Catalans, on hom el pesca
alepocefàlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos allargat i d’aletes imparelles implantades molt endarrere, de color fosc i d’ulls molt grossos i, a vegades, telescòpics (Dolichopteryx).
La boca, proveïda de dents febles, generalment és gran si és petita, és situada al final d’un morro tubular Algunes espècies presenten fotòfors Tenen les escates força grans Són peixos que viuen a gran profunditat A les costes catalanes és comú l' Alepocephalus rostratus , que hom troba a les pesques del bou, de color bru fosc i ulls molt grossos
peixos
Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…