Resultats de la cerca

La boca, proveïda de dents febles, generalment és gran si és petita, és situada al final d’un morro tubular Algunes espècies presenten fotòfors Tenen les escates força grans Són peixos que viuen a gran profunditat A les costes catalanes és comú l' Alepocephalus rostratus , que hom troba a les pesques del bou, de color bru fosc i ulls molt grossos

Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de…

Pot atènyer els 2 m de llargada i els 150 kg de pes El cos és grisenc, més fosc al dors i argentat al ventre Per la seva abundància, per les dimensions i per la carn és un peix molt preat A les costes catalanes rep també els noms alternatius de corbalina, corb reig i reig

Pot assolir els 4 m de longitud, de rostre prolongat en un morro agut, amb dents llargues i triangulars, de color gris fosc o blau negrós al dors i blanc al ventre, que resta generalment en solitari a la superfície o prop d’aquesta i persegueix activament els vols d’escòmbrids i els bancs de calamars És molt voraç i perillós i és rar a les costes, incloses les dels Països Catalans

El mascle és d’un color gris fosc, amb els costats solcats d’una dotzena de bandes argentades transversals, i la femella és d’un color gris groguenc amb taques negroses Habita a les aigües dolces, als rius, als maresmes i a les albuferes del litoral de la península Ibèrica i a Algèria, i constitueix un exemplar molt notable d’endemisme zoològic Als Països Catalans n'hi ha, sobretot, a l’Albufera i a les llacunes del delta del Llobregat

El cos és comprimit, recobert d’escates petites que es desprenen fàcilment el dors és blau-verdós fosc, els flancs grisencs i el ventre platejat L’aleta dorsal és situada darrere el centre del cos Es reprodueix a l’estiu Mena una vida pelàgica i forma grans moles Viu en tot l’occident d’Europa i també a la Mediterrània, on és objecte de pesca per tal com la carn és apreciada per la indústria conservera S'anomena també meleta o patoia

Els ases mossegaires són de tons rosats o verdosos, amb grans franges brunes de significat críptic Tenen un parell de tentacles entre el ulls Les aletes dorsal i anal són llargues i espinoses a la dorsal tenen un gran ocel de color fosc Les aletes pelvianes tenen una posició jugular Viuen en aigües profundes, sobre fons de roca o de fang Els mascles construeixen un niu i tenen cura de les postes Els ases mossegaires són freqüents a la Mediterrània i a l’Atlàntic

El color és blau al dors i blanc argentat a la cara ventral, amb les pectorals de color blau fosc El “vol” s’inicia després d’un curt trajecte per la superfície de l’aigua, durant el qual la caudal fa de propulsor Quan el peix ha aconseguit d’enlairar-se, les pectorals li proporcionen sustentació, però no efectuen cap moviment actiu, ans permeten un planeig d’unes quantes desenes de metres És de costums pelàgics i forma grans bancs S'alimenta de plàncton i és perseguit per tonyines, llampugues, dofins, tintoreres, etc Es troba a totes les mars tropicals i subtropicals

Presenta uns filaments damunt els ulls

Tenen un cos allargat recobert de petites escates cicloides, amb la segona aleta dorsal igual que l’anal i boca supina, amb una ventosa oval molt deprimida a la part dorsal del cap, mitjançant la qual, en obrir-se unes petites làmines que creen el buit, poden adherir-se al ventre dels taurons, de les tortugues o de les rajades i al buc dels vaixells per tal de trasllardar-se a grans distàncies Són de color groc o bru fosc, pelàgics, es nodreixen dels ectoparàsits de llurs hostes i són propis de la Mediterrània i de l’Atlàntic El disc d' Eremora és dues vegades més llarg que ample…