Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
agulla

Agulla
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels beloniformes, de cos molt allargat (fins a 75 cm) i de secció transversal rodona, que té les mandíbules prolongades en un bec agut i dentat, de colors verdosos i platejats.
Fa moles, neda ràpidament, i pot fer salts fora de l’aigua Fresa a la primavera, i els ous resten adherits a les plantes del litoral Viu a l’Atlàntic, a la Bàltica, a la Mediterrània i a la mar Negra
agulla imperial
Ictiologia
Peix de l’ordre dels beloniformes, molt semblant a l’agulla (Belone belone), amb petites diferències d’estructura de les aletes.
agulla de fons
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes, de cos molt allargat acabat en una cua filiforme, que viu a força profunditat (800 m).
La mandíbula superior és una continuació del vòmer, i això no li permet de tancar la voca, que té la forma d’un llarg bec S'alimenta de petits crustacis
agulleta d’alguer

Agulleta d’alguer
Duarte Frade (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, semblant al cavall marí, però de cos recte i allargat (fins a 40 cm), i de natació horitzontal.
És de color bru, amb taques blanques, i té la cua en forma de paleta Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània en aigües costaneres de poca fondària, però abundoses en algues
beloniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que comprèn individus de cos molt allargat, mancats de radis espinosos a les aletes, amb la línia lateral ínfera, les escates cicloides i les aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
Alguns representants, com les agulles, posseeixen mandíbules llargues i aletes pectorals relativament petites D’altres, com el trumfau, amb les mandíbules més curtes i les aletes més grosses que els precedents, són capaços de saltar força fora de l’aigua Uns altres, com el Dermogenys pusillus , tenen la mandíbula superior curta i la inferior llarga, i són capaços de vols rasants damunt la superfície de l’aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals D’altres, encara, els veritables peixos voladors, aconsegueixen de planar en saltar fora de l’aigua gràcies a un…
peix espasa

Peix espasa
(CC-BY-NC) Felix Sanchez Villarejo
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels xífids, que arriba fins als 4 m de longitud total.
La seva característica principal és la prolongació del maxillar i del premaxillar de la mandíbula superior en forma d’una agulla espasa que pot assolir el terç de la longitud total del cos la mandíbula inferior és molt més curta La regió dorsal és de color blau i la resta del cos és blanca És un peix molt fort i ràpid, la qual cosa fa que la seva captura sigui molt apreciada pels afeccionats a la pesca esportiva De costums pelàgics, només s’apropa a la costa a l’estiu, per fresar S'alimenta de verats, agulles i altres peixos pelàgics És cosmopolita
singnàtids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels singnatiformes.
Tenen un cos molt llarg, cobert de plaques òssies disposades en anells, que formen cuirassa, amb cua, proveïda o no d’aleta, eventualment prènsil, una sola aleta dorsal amb radis tous, que fa moure el cos, les pectorals petites o absents, i ulls molt mòbils Els mascles tenen, generalment, una bossa o cambra incubadora abdominal, on els ous, deixats per la femella, s’obren i es desenvolupen si no hi ha bossa, els ous són enganxats sobre el ventre Habiten comunament als herbassars d’algues L’agulla, la serpeta, el serpetó i el cavall marí són singnàtids comuns a les mars dels…
nemíctids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels anguil·liformes, que inclou l’agulla de fons.
bruixa
Ictiologia
Peix marí de l’ordre dels signatiformes, semblant a l’agulla ( Syngnathus acus
), d’uns 20 cm de llargada, de color blau argentat.
És pelàgic i el principal aliment de molts animals depredadors d’alta mar, com el bot És abundant a la Mediterrània i a les aigües càlides de l’Atlàntic
peixos

Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…