Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
aleta dorsal

Aleta dorsal d’un dofí
El coleccionista de instantes (CC BY-SA 2.0)
Ictiologia
Aleta imparella del dors dels peixos i d’alguns cetacis que evita el basculament lateral del cos.
L’aleta dorsal es pot transformar en una ventosa, com en la rèmora pot ser allargada en forma d’esquer, com tenen els lòfids, o pot ser espinosa o verinosa, com en l’aranya
escalaris
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels cíclids, de cos discoide i molt comprimit.
L’aleta dorsal és molt alta, la caudal ampla i allargada per dalt i per baix per dues prolongacions filiformes, i les abdominals reduïdes a dos filaments llarguíssims i dirigits cap enrere De color blanc argentat amb bandes verticals groguenques, no presenten dimorfisme sexual excepte a l’època de reproducció, en què tant el mascle com la femella presenten òrgans abdominals distints Tots dos sexes atenyen uns 20 cm d’alt i 15 de llarg Habita a les aigües dolces de l’Amazones i és potser el més conegut dels peixos d’aquari
carpa

Carpa
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Peix de l’ordre de cipriniformes, d’aigua dolça d’uns 20 a 40 cm de llargada.
El cos, de color d’oliva, és comprimit lateralment i recobert tot ell de grans escates L’aleta dorsal, única, és allargada, i l’anal té el primer radi espiniforme La carpa no té dents, i a la part superior de l’orifici bucal presenta quatre barbetes, dues a cada costat Es nodreix de larves de dípters i d’altres insectes aquàtics, de cucs i de petits molluscs És originària d’Àsia, d’una àmplia zona des de la Manxúria fins a prop de la mar Negra Viu en estanys o rius de corrent lent i en fons de vegetació densa Hiverna en moles sobre el fons en indrets profunds Malgrat que la seva…
esfirènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de forma allargada, dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.
La boca és molt grossa, proveïda de dents fortes i agudes De costums pelàgics, són propis de les mars càlides, on reben el nom genèric de barracuda A la Mediterrània habita una sola espècie, l'espet
anabàntids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes, integrada per peixos de forma allargada, amb el cos comprimit lateralment i recobert de grans escates.
Són de colors brillants i molt vistosos Tenen uns òrgans especials, anomenats labirintiformes, situats a la cavitat branquial i constituïts per una sèrie de làmines òssies envoltades per capillars sanguinis, que els permeten de respirar bastant de temps fora de l’aigua Algunes espècies, com l'anabàs, fins i tot poden desplaçar-se per terra D’altres construeixen el niu amb un mucus que excreten per la boca i executen parades nupcials complexes Viuen a les aigües dolces dels països càlids Àfrica tropical i equatorial, Àsia tropical S'adapten molt bé a la vida en aquaris, i a causa de llur…
titolot
Ictiologia
Nom d’alguns peixos teleostis de la família dels macrúrids, de cos rodanxó del davant, tronc curt i cua molt allargada que es va aprimant cap al final.
Destaquen el titolot ver Trachyrhynchus scabrus , el titolot americà Coelorhynchus occa , el titolot blavós Nezumia sclerorhynchus , el titolot d’aleta serrada N aequalis i el titolot xato Coelorhynchus coelorhynchus
anguila
anguila
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos allargats i serpentiformes, de secció quasi cilíndrica, llevat de la cua, que és comprimida.
La pell és gruixuda i llefiscosa les escates, subepidèrmiques, tenen un aspecte característic Les brànquies retenen molt la humitat, per la qual cosa les anguiles poden sobreviure algunes hores fora de l’aigua Presenten una fina dentadura a totes dues mandíbules la inferior, però, és més allargada que la superior i també al vòmer Llur activitat és nocturna Són carnívores molt voraces es nodreixen de peixos, capgrossos, cucs, etc Llur desenvolupament embrionari comporta una fase larval i metamorfosis Llur biologia és complexa Són peixos catàdroms Els individus adults viuen als…
macrúrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels macruriformes, de tronc curt i cua molt allargada, al final de la qual conflueixen la segona aleta dorsal i l’anal, que inclou els titulots i els batxillers.
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’…
anableps
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes, d’uns 30 cm, de forma allargada i color groc verdós; tenen els ulls grossos i d’una estructura especial que els permet de veure alhora a l’aire i a l’aigua quan neden arran de superfície amb la meitat de cada ull submergida i l’altra meitat fora de l’aigua.
Viuen a les aigües dolces i s’alimenten de petits artròpodes Són propis de l’Amèrica tropical