Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
anfós
Ictiologia
Peix de la família dels serrànids, de cos voluminós, que pot atènyer un metre de llargada, de colors foscs amb taques clares.
Té les aletes espinoses, bastant grosses i tres punxes als opercles Viu entre roques, des de 20 m fins a 120 m de profunditat És propi de la Mediterrània i de les costes atlàntiques oriental Madeira, les Açores, les Canàries i la costa africana fins a la República de Sud-àfrica, inclosa el sector costaner de l'Índic i occidentals, des de les Guaianes fins al Brasil La seva carn és molt apreciada Hom l’anomena també nero
anfós bord
anfós bord
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de la família dels serrànids, d’uns 40 cm de llargada, molt semblant a l’anfós, però més esvelt i amb quatre franges longitudinals de color fosc al dors, que destaquen de la resta del cos, que és de color bru.
És conegut també amb el nom de nero ratllat
moll reial
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels apogònids, d’11 cm de llargada, de color vermell intens, ulls grossos i aspecte semblant al dels serrànids
.
Habita a les coves dels fons litorals rocallosos de la Mediterrània i de l’Atlàntic temperat Presenta fecundació interna i la incubació dels ous té lloc a la cavitat bucal del pare
fisoclist | fisoclista
Ictiologia
Dit dels peixos amb bufeta natatòria no comunicada amb el tub digestiu per un canal pneumàtic.
El besuc i l’anfós, entre altres, són fisoclists
serrànids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, la majoria de mida grossa, de cos robust, més o menys allargat i una mica comprimit.
Al dors tenen dues aletes o una de sola, l’anterior de les quals o la primera porció de l’única posseeix radis espinosos l’anal és curta, amb tres radis espinosos, i la caudal és multiforme Carnívors voraços, ponen ous flotants, i bastants espècies són hermafrodites Habiten a les mars tropicals o temperades, sobre fons rocallosos, formant moles importants, però també hi ha certes espècies d’aigües salabroses i dolces Família d’elevat nombre d’espècies, és molt ben representada a les costes dels Països Catalans, principalment per la vaca serrana Serranus scriba , el serrà Serranus cabrilla…
dot
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant a l’anfós, que pot atènyer 2 m de longitud i pesar 50 kg.
Té un color castany rogenc o gris blavós a la part superior els flancs són del mateix to, però amb taques clares irregulars, i les parts inferiors, blanques, i les aletes són d’un negre blavós Es distingeix d’altres serrànids pel volum i per una cresta horitzontal molt desenvolupada a l’opercle De carn molt apreciada, és pescat amb arts de ròssec Propi de la Mediterrània i de l’Atlàntic, hom el troba també a l’Índic i al Pacífic
peixos
Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…