Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per…
hexanquiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, de cos fusiforme, una sola aleta dorsal i la boca en posició inferior.
Tenen 6-7 fenedures branquials La reproducció és ovovivípara Algunes espècies són comunes a la Mediterrània Aquest ordre ja tenia representants en el Juràssic
gobi
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes de la família dels gòbids, que atenyen 10-25 cm, de cos fusiforme, amb el cap i els ulls grossos i les aletes pelvianes soldades a la part mitjana formant un disc adhesiu.
Inclou nombroses espècies d’aigua dolça i salada, que habiten a poca profunditat Entre les d’aigua salada es destaquen el gobi comú G niger , el gobi de fang G paganellus i el gobi de roca G cobitis , que són comunes a les costes dels Països Catalans
esquàlids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de presentar totes dues ales dorsals precedides d’una espina poc o molt desenvolupada.
De mida mitjana o relativament petita, habiten tant a les aigües litorals com a una gran profunditat, i en llur majoria són vivípars Inclou uns 20 gèneres, amb nombroses espècies, algunes de les quals, com l’agullat i el porc marí, són comunes a les costes dels Països Catalans
peix bada
Peix bada
Kevin Bryant, DMD (CC BY-NC-SA 2.0 )
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels singnàtids, de fins a 30 cm de longitud total.
La coloració és variable, puix que pot anar des d’un bru verdós fins al roig Posseeix un tub bucal, i el mascle té una bossa incubadora en posició ventral, característiques que són comunes a la major part de representants de l’ordre Habita en els bancs d’algues i en els fons sorrencs
xifòfor
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels pecílids, de mida petita i de color vermellós, amb l’aleta caudal en forma de ventall i els ulls grossos; l’aleta anal dels mascles té els radis anteriors modificats i perllongats en un òrgan copulador o gonopodi.
Presenten fenòmens d’inversió sexual de sexe femení a masculí quan han fresat diverses vegades Viuen a les aigües dolces de l’Amèrica Central i del Sud Les espècies més comunes són Xhelleri , el xifòfor comú , i Xmaculatus , molt apreciades com a peixos d’aquari, atesa la gran varietat de formes i de colors que poden ésser produïdes per hibridació
mabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada, de forma esvelta, amb el cap allargat.
El dors és de color gris o marró clar, amb bandes transversals marrons més fosques els flancs i el ventre són argentats És una de les espècies més comunes als fons de sorra dels litorals atlàntics i mediterranis, on s’alimenta de petits crustacis i cucs Habita també a les llacunes litorals salabroses, gràcies a la seva resistència als canvis de salinitat i temperatura
escurçana
Ictiologia
Peix condroïcti de l’ordre dels raïformes, de la família dels dasiàtids, que presenta el cos aixafat en sentit dorsiventral i en forma de disc romboïdal prolongat per una cua molt llarga i prima.
És de dimensions grans o mitjanes, i algunes espècies poden arribar als 2,5 m de llargada no tenen aletes dorsals, però presenten un agulló molt fort situat a la meitat superior del fuet caudal Aquest agulló és en connexió amb una glàndula verinosa El gènere comprèn unes quantes espècies pròpies dels fons arenosos costaners, algunes de les quals són comunes als Països Catalans
singnatiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis.
Tenen un cos allargat, sovint protegit amb una cuirassa d’ossos cutanis plaquetes òssies que els donen un aspecte estrany, boca petita, sense dents, amb musell llarg i tubular, brànquies reduïdes, lobulades o filiformes, aletes abdominals reduïdes o inexistents i caudal homocerca i indivisa, quan és present Habita en aigües càlides, temperades i també fredes, tant dolces com salabroses Almenys 15 espècies són comunes a la Mediterrània
cavall marí
Cavallet marí
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis
marins, de l’ordre dels signatiformes, molt modificats, que tenen el cos protegit per una cuirassa dèrmica rígida, i el cap que recorda el d’un cavall (d’ací prové llur nom) a causa de l’allargament del rostre suctor.
Són de dimensions mitjanes 15 a 20 cm, de color marró variable l’aleta caudal és substituïda per una mena de cua prènsil sovint s’entortolliguen amb la cua a les posidònies i zosteres Tenen fecundació interna la parada nupcial, que precedeix la còpula, és complexa, i suposa canvis notables de coloració i de comportament en tots dos sexes el mascle cova la posta dins una bossa incubadora ventral que s’obre o rebenta quan els ous es desclouen A la Mediterrània són comunes dues espècies Hbrevirostris i Hguttulatus , aquesta darrera també anomenada cavallet marí , amb diferents…