Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pleuronectiformes

Palaia, peix de l’ordre dels pleuronectiformes
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que tenen el cos molt aplanat, de forma oval i asimètric, amb una de les cares sense pigments i les aletes dorsal i caudal molt desenvolupades, puix que comprenen gairebé totes dues vores del cos.
La majoria dels òrgans també són asimètrics, ambdós ulls són a la banda pigmentada i molt propers l’un de l’altre, la boca és esbiaixada, la part davantera del crani és deformada i no tenen bufeta natatòria Neden mitjançant ondulacions del cos i les aletes, i habiten als fons sorrencs, on descansen sobre la banda despigmentada del cos Les larves són simètriques i neden normalment Són carnívors i generalment marins Comprèn 600 espècies 35 de les quals són pròpies de la Mediterrània, repartides en 20 famílies, les més importants de les quals són la dels pleuronèctids, la dels solèids i la dels…
torpediniformes
Ictiologia
Ordre de peixos selacis hipotremats o batoïdeus amb el cos diferenciat en una porció anterior o disc, oval, el·líptic o rodó, i en una porció posterior o cua.
El disc inclou el cap i les dues aletes pectorals i la cua les dues aletes dorsals i la caudal De musell arrodonit, els ulls són petits i la boca és petita i arquejada Entre el crani i la part anterior de les dues aletes pectorals hi ha un òrgan elèctric a cada costat, format per nombrosos discs musculars disposats en forma de prisma que constitueixen una mena de condensador capaç d’emetre fins a 220V Inclou uns set gèneres amb unes poques espècies, que s’estenen per les mars tropicals i temperades habiten sobre fons arenosos i fangosos, i es nodreixen d’animals bentònics Les espècies del…
dipnous
Ictiologia
Subclasse de peixos osteïctis de cos allargat, crani a penes ossificat i una respiració branquial i una de pulmonar (un o dos pulmons).
Tenen escates cosmoides, larves amb branquies externes i canal de Wolff que evacua esperma i orina Les aletes parelles tenen forma de pala o de fuet, i les senars són de forma variada i tendeixen a unir-se amb la cua Dins els dipnous hom inclou tres ordres els ceratodiformes , de repartició australiana, amb una sola espècie, Neoceratodus forsteri , els lepidosireniformes , típics de l’Amèrica del Sud, també amb una única espècie, Lepidosiren paradoxa , i els protopteriformes , amb un sol gènere, Protopterus , que habita a l’Àfrica les espècies d’aquest últim gènere es caracteritzen perquè a l…
mòrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels gadiformes que comprèn un centenar d’espècies d’aigua dolça de l’hemisferi nord, caracteritzades perquè presenten la bufeta natatòria en connexió amb la part posterior del crani.
paleoníscids
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis actinopterigis del superordre dels ganoïdeus, propis del Devonià, que atenyien uns 30cm i tenien la part anterior del crani arrodonida, els ulls grossos i la boca ampla i proveïda de nombroses dents molt fortes.
acipensèrids
acipensèrid (Acipenser ruthenus)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Família de peixos osteïctis condrostis integrada per peixos que presenten crani subspatulat i recobert d’ossos de membrana d’origen dèrmic, cinc rengles d’escudets ossis al llarg del cos i boca tubulosa, mancada de dents, protràctil, ventral i guarnida de barbes sensorials.
S'alimenten a base de petits organismes del fang del fons aquàtic, operació afavorida per l’estructura especial de la boca Peixos migratoris de l’hemisferi boreal, sobretot de l’Europa oriental i d’Àsia neixen en els grans rius, on els adults penetren cada primavera per desovar Mentre són joves viuen a la zona litoral i retornen més tard a la mar, on es converteixen en adults Aquesta família comprèn diversos gèneres d’esturions
peixos

Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…