Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
bavosa de bassa

Bavosa de bassa
Julien Renoult iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa de color verd amb franges més fosques que formen dibuixos amb vores blaves.
Darrere l’ull té una taca ocellada negrosa El mascle adult presenta una cresta semblant a la de la B fluvialitis
bavosa petita

Bavosa petita
Julien Renoult iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa que presenta un mimetisme marcat, però amb domini dels colors blanquinosos amb franges més fosques als flancs en forma de V.
Darrere l’ull té una taca ocellada blau marí La dorsal és molt alta i blava al capdamunt No ultrapassa els 7 cm de llargada
triàquids
Ictiologia
Família de selacis pleurotremats de l’ordre dels lamniformes o esqualiformes de musell no gaire llarg i membrana nictitant inferior amb un plec horitzontal.
Tenen les obertures branquials darrere les aletes pectorals, i la primera aleta dorsal és més curta que la segona i amb la base més endavant que l’origen de les ventrals Habiten a les mars càlides i temperades Inclou, entre d’altres, els gèneres Galeorhinus amb Ggaleus , el caçó, Mustelus amb Mmustelus , la mussola, i Masterias , la mussola gavatxa i Prionace amb Pglauca , la tintorera, comuns a les aigües dels Països Catalans
lofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis de cos nu o cobert de tubercles espinosos.
Caracteritzats pel fet de presentar les aletes pectorals pedunculades, els primers radis de les aletes dorsals lliures i transformats en filaments pescadors i les feses branquials reduïdes a un simple forat situat darrere cada aleta pectoral Presenten l’aleta caudal no bilobada, la boca generalment és molt grossa i les aletes ventrals són en posició jugular no tenen costelles i són fisoclists Inclou unes 225 espècies marines i bentòniques, agrupades en cinc famílies Una espècie típica és el rap
milana

Milana
whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels miliobatiformes
, que ateny 1,50 m de llargada, més de la meitat dels quals corresponen a la cua.
El disc és subromboïdal, amb el cap prominent i els ulls i els espiracles obrint-se en direcció lateral Darrere l’aleta dorsal, a la base de la cua, hi ha un llarg aculi verinós, que pot produir ferides molt doloroses És una espècie vivípara que habita als fons sorrencs, on s’alimenta de molluscs bentònics tanmateix, neda sovint prop de la superfície i àdhuc pot saltar fora de l’aigua És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània
amploia
Ictiologia
Peix semblant a la sardina de la família dels clupeids, però de dimensions més petites (no ultrapassa els 170 mm).
El cos és comprimit, recobert d’escates petites que es desprenen fàcilment el dors és blau-verdós fosc, els flancs grisencs i el ventre platejat L’aleta dorsal és situada darrere el centre del cos Es reprodueix a l’estiu Mena una vida pelàgica i forma grans moles Viu en tot l’occident d’Europa i també a la Mediterrània, on és objecte de pesca per tal com la carn és apreciada per la indústria conservera S'anomena també meleta o patoia
raïformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, sèrie dels hipotremats, de cos aplanat dorsiventralment, tronc en forma d’escut o disc aplanat i cua més o menys llarga.
Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies
llangardaix

Llangardaix
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, amb el cap deprimit i gros i el tronc prim i esvelt.
Els mascles, d’uns 30 cm, són més llargs que les femelles Té dues aletes dorsals juntes la primera és alta i punxeguda, en forma de falç, i la segona és més llarga i la meitat d’alta l’aleta caudal és llarga, arrodonida per darrere i espatulada Les parts superiors tenen un color gris groguenc o gris verdós vermellenc, amb petites taques fosques i clares als flancs i d’un gris blanquinós a la part inferior Habita a la Mediterrània i a l’Atlàntic N’hi ha a les costes dels Països Catalans, juntament amb les espècies Cbelenus, Cmaculatus, Cfasciatus, Clyra , etc, de forma similar i…
batoïdeus
batoïdeus Rajada (Raja clavata)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Subordre de peixos selacis que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos molt aplanat dorsiventralment, de colors foscs al dors i blanc al ventre.
Les aletes pectorals són grosses i poc diferenciades del tronc La regió caudal és reduïda damunt la cua hi ha les aletes imparelles, llevat de l’anal, que desapareix Algunes espècies posseeixen òrgans elèctrics Solen tenir denticles dèrmics al dors, on també tenen els ulls, i darrere d’aquests, els espiracles Són peixos bastant sedentaris els individus d’algunes espècies solen habitar als fons de sorra o de fang, mig colgats talment que només en sobresurten els ulls i els espiracles És un grup ric en espècies, distribuïdes per totes les mars habiten en general els fons litorals,…
rap
rap (L. piscatorius)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels lofiformes, de la família dels lòfids, de cap gros, gairebé semicircular i aplanat, ulls grossos, dorsals, mandíbules amb nombrosos apèndixs dèrmics i pell nua però amb concrecions dèrmiques.
Els seus sis primers radis dorsals, el primer dels quals atrau les seves preses com un ham esquerat, són lliures i amb làmines dèrmiques S'enterra, mitjançant les aletes pectorals i ventrals, als fons de sorra i fang, on habita esperant que els peixos dels quals es nodreix se li apropin, i la pell adquireix la mateixa tonalitat del fons Comestible i molt saborós, és molt apreciat Habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord Els individus de les dues espècies del gènere, L piscatorius rap o granota de mar i L budegassa rap vermell , rap cardaire o rap fotaire ,…