Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
baila
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant a la llobina, de la qual es distingeix pel fet d’ésser de dimensions menors, per les escates també menors i perquè té el dors i els flancs clapats de negre, caràcter que no tenen les llobines adultes.
Tampoc no penetra tant com aquestes en els rius i les llacunes salades Té un hàbitat similar al de la llobina és freqüent a tot el litoral de la península Ibèrica, però és més abundant a l’Atlàntic que no pas a la Mediterrània Taxonòmicament, a hores d’ara, alguns autors s’estimen més considerar la baila o llobarro pigallat i la llobina o llobarro integrants de la família dels morònids , ja que encara que comparteixin amb la dels serrànids el preopercle dentat presenten trets característics propis com una coloració grisenca i dues aletes dorsals en comptes d’una de sola
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els predadors…
gripau
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny de 5-8 cm, de color rosat amb l’opercle dentat.
Habita enmig de les roques del litoral És comú a les mars dels Països Catalans
morònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, molt pròxima a la dels serrànids, però dels quals es diferencien per presentar sempre dues aletes dorsals, el preopercle dentat i una coloració grisa dominant.
Són bons nedadors i habiten a les costes rocoses, les platges o els ports així com a les aigües salabroses dels estuaris Les espècies més característiques dels Països Catalans són la baila i el llobarro
agulla
Agulla
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels beloniformes, de cos molt allargat (fins a 75 cm) i de secció transversal rodona, que té les mandíbules prolongades en un bec agut i dentat, de colors verdosos i platejats.
Fa moles, neda ràpidament, i pot fer salts fora de l’aigua Fresa a la primavera, i els ous resten adherits a les plantes del litoral Viu a l’Atlàntic, a la Bàltica, a la Mediterrània i a la mar Negra
xuclà
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de cos esvelt, d’uns 45 cm de longitud, amb l’alçada del cos igual a la longitud del cap i amb preopercle no dentat.
Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents Habiten a la…
dasiàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes de rostre angulós, cua molt llarga i filamentosa, amb un fibló llarg i dentat especialment tòxic que els serveix com a sistema de defensa, que inclou, entre d’altres, les escurçanes.