Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
serrànids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, la majoria de mida grossa, de cos robust, més o menys allargat i una mica comprimit.
Al dors tenen dues aletes o una de sola, l’anterior de les quals o la primera porció de l’única posseeix radis espinosos l’anal és curta, amb tres radis espinosos, i la caudal és multiforme Carnívors voraços, ponen ous flotants, i bastants espècies són hermafrodites Habiten a les mars tropicals o temperades, sobre fons rocallosos, formant moles importants, però també hi ha certes espècies d’aigües salabroses i dolces Família d’elevat nombre d’espècies, és molt ben representada a les costes dels Països Catalans, principalment per la vaca serrana Serranus scriba , el…
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de…
vaca serrana

vaca serrana
sarah faulwetter (CC BY-NC-SA 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, que pot atènyer uns 25 cm, de color groguenc, sobre el qual es destaquen bandes transversals més fosques, algunes de les quals bifurcades, amb una taca blava o violeta al ventre (l’adult) i amb nombroses línies retortes al cap.
Presenta radis espinosos a la part anterior de l’aleta dorsal És abundant entre les pedres i la vegetació poc profundes de la zona costanera superior de la Mediterrània, l’oceà Atlàntic i la mar Negra La carn té poc valor alimentari
quelet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de color vermell castany, que arriba fins als 50 cm de llarg, d’hàbitat litoral.
Té una gran taca negra en l’origen de la línia lateral, la meitat dels radis de l’aleta dorsal espinosos i els altres tous, la vorera preopercular no espinosa i les aletes pectoral i caudal vermelloses El perfil frontal descriu una petita concavitat a l’alçada dels ulls
mictofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels osteïctis de mida petita, amb el cos prim, nu o recobert d’escates.
Les aletes no tenen radis espinosos, i les ventrals són implantades a l’abdomen solen tenir una aleta adiposa sobre el peduncle caudal Manquen de bufeta natatòria o la tenen molt reduïda Comprenen unes 300 espècies, que habiten especialment a les regions abissals tenen molts fotòfors, i per això hom els anomena peixos llanterna
cíclids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes
que agrupa una part important de la fauna de les aigües dolces tropicals; comprèn unes 600 espècies, algunes de les quals són molt apreciades com a peixos d’aquari, originàries d’Amèrica, Àsia, Índia i Sri Lanka.
Llur aspecte és molt variable, però en general són de dimensions mitjanes, amb el cos allargat o ovalat i comprimit lateralment La coloració és de tons apagats en alguns i vistosa en uns altres Tenen una sola aleta dorsal, la part anterior de la qual té radis espinosos Són omnívors o hervíbors Viuen en aigües de vegetació abundant, i en alguns llocs de l’Àfrica tropical és apreciada la carn d’algunes espècies, com les tilàpies
zeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis.
Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper
esciènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos llarg i comprimit.
Presenten dues aletes dorsals llargues i toves, una d’anal curta amb dos radis espinosos, i les ventrals, llargues, en posició toràcica La bufeta natatòria sol ésser ben desenvolupada i relacionada amb un parell de músculs que la poden fer vibrar això produeix un so ronc que ha fet que algunes espècies rebessin el nom de roncadors Habitants costaners de fons fangosos i rocallosos, hi ha també espècies pelàgiques a les mars tropicals Tenen una gran importància comercial a les costes de l’Amèrica del Sud i d’Àfrica a la Mediterrània no són gaire abundants
àngel

Àngel comú
Whodden iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, amb caràcters semblants als de les rajades i dels taurons, amb el cos aplanat i de forma romboidal, i el cap rodó.
Ateny 2 m de llargada Les aletes pectorals i pelvianes són molt desenvolupades, com ales Tot ell és de color grisenc, amb taques clares o fosques i la pell molt aspra És vivípar aplacentat Viu en els fons de sorra o fang i es nodreix de molluscs, crustacis i petits peixos plans És cosmopolita Bé que comestible, la seva carn no és de gaire qualitat Cal destacar-ne l’ àngel comú o escat S squatina , de coloració arenosa, l’ àngel aculeat S aculeata , amb els ulls envoltats de gruixuts tubercles espinosos, i l’ àngel ocellat o escatet S oculata , de coloració bruna amb ocels…
caràngids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes , que agrupa gèneres gairebé sempre pelàgics i migradors, que solen anar en moles, propis de les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates…