Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
treslliures
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant al serrà, però molt més petit (només fins a 13 cm de llargària), amb aletes ventrals negres, costats amb cinc bandes transversals negres i una taca també negra sobre els primers radis tous de l’aleta dorsal.
Habita sovint als fons rocallosos i sorrencs, i també sobre les praderies de fanerògames, en profunditats superiors a 10 m Hermafrodita, és comú a les aigües dels Països Catalans, on hom el pesca
corball
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic, propi dels fons de sorra i fang, que ateny els 70 cm de llargada i presenta dues dorsals, la primera, curta, i la segona, llarga, i una barba gruixuda i curta com una berruga.
La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o…
moll
Moll de roca
© Fototeca.cat
Ictiologia
Nom donat a les dues espècies d’aquest gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels múl·lids, ambdues molt semblants.
Assoleix 40 cm de llargada, tot i que sol ésser molt més petit Té dues aletes dorsals, ventrals en posició toràcica, la caudal molt escotada i dues barbetes característiques a la mandíbula inferior Té una coloració molt variable segons el seu estat anímic tanmateix, hi ha sempre una franja lateral vermella i tres de grogues És una forma bentònica litoral que s’alimenta d’invertebrats, els quals cerca movent la sorra del fons Molt comú a la Mediterrània, la seva carn és una de les més apreciades Molls de fang © CIC-Moià El moll de fang Mbarbatus es diferencia del…
rinobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, de cos allargat i deprimit, la forma del qual recorda la d’una guitarra; les aletes pectorals es fusionen lateralment amb el cap, i tenen dues aletes dorsals iguals i la caudal ben desenvolupada.
Són ovovivípars Costaners bentònics, habiten als fons de sorra i fang, on es nodreixen d’altres peixos i d’invertebrats Habiten a les costes dels Països Catalans
rata
Rata
(CC BY 3.0) Roberto Pillon
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids, de cap gros, amb grosses i fortes plaques dèrmiques, boca supina, ulls grossos quasi dorsals, amb un fort fibló a la part superior de cada opercle i aletes pectorals grosses.
Habita enterrat a la sorra i atreu, mitjançant un apèndix cutani de la mandíbula inferior, els petits crustacis i peixos dels quals es nodreix És pròpia dels fons de sorra i fang de la Mediterrània És comestible
mixinoïdeus
Ictiologia
Ordre de vertebrats de la classe dels ciclòstoms, constituït per animals marins d’aspecte vermiforme, amb 5-15 sacs branquials, una sola aleta (caudal), dos parells de tentacles envoltant la boca i una sèrie de glàndules mucoses laterals de disposició metamèrica.
Els ulls són atrofiats S'alimenten de peixos morts o malalts s’introdueixen a llur interior i els devoren completament Habiten el fons de les mars fredes i temperades, sovint soterrats al fang Són rars a la Mediterrània
àmia
Ictiologia
Peix d’aigua dolça de l’ordre dels amiïformes, d’uns 60 cm de llargada, considerat de transició entre els peixos cartilaginosos i els ossis.
S'alimenta sobretot de peixos i amfibis i pot sobreviure un temps en el fang fora de l’aigua, respirant amb la bufeta natatòria És considerat un fòssil vivent, i és propi de les aigües tranquilles d’Amèrica del Nord
cinta
Ictiologia
Peix allargat de color de rosa o de salmó, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels cepòlids, amb ulls grossos i cos comprimit, que pot arribar als 20 cm.
És una espècie que hom troba fàcilment a les prades de fanerògames de mar o en els fongs de fang S'alimenta principalment de petits crustacis Bé que és abundant a les costes dels Països Catalans, el seu valor econòmic és més aviat poc important
gobi
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes de la família dels gòbids, que atenyen 10-25 cm, de cos fusiforme, amb el cap i els ulls grossos i les aletes pelvianes soldades a la part mitjana formant un disc adhesiu.
Inclou nombroses espècies d’aigua dolça i salada, que habiten a poca profunditat Entre les d’aigua salada es destaquen el gobi comú G niger , el gobi de fang G paganellus i el gobi de roca G cobitis , que són comunes a les costes dels Països Catalans
raor
raor
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels làbrids, d’uns 20 cm de longitud i amb el perfil cefàlic gairebé vertical.
Els adults són de color verd o gris, amb les galtes i l’opercle amb franges blaves S'alimenten de molluscs i de crustacis del fons Habiten a la Mediterrània i a les costes atlàntiques africanes, als fons de sorra i fang, fins a una profunditat de 35 m