Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
peix espasa
Peix espasa
(CC-BY-NC) Felix Sanchez Villarejo
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels xífids, que arriba fins als 4 m de longitud total.
La seva característica principal és la prolongació del maxillar i del premaxillar de la mandíbula superior en forma d’una agulla espasa que pot assolir el terç de la longitud total del cos la mandíbula inferior és molt més curta La regió dorsal és de color blau i la resta del cos és blanca És un peix molt fort i ràpid, la qual cosa fa que la seva captura sigui molt apreciada pels afeccionats a la pesca esportiva De costums pelàgics, només s’apropa a la costa a l’estiu, per fresar S'alimenta de verats, agulles i altres peixos pelàgics És cosmopolita
protoselacis
Ictiologia
Ordre de selacis de la sèrie dels pleurotremats, format per formes fòssils, les vèrtebres de les quals es componen només d’arcs calcificats muntats sobre el notocordi.
La mandíbula té suspensió amfistílica Visqueren durant el Devonià i el Juràssic Un gènere típic és el Cladoselache , del Devonià superior
pau
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de fins 30 cm de llargada, de cos sense escates i de colors vius.
Té els ulls grossos, situats sobre el cap, i la mandíbula superior protràctil i amb una forta punxa en el preopercle Habita a la Mediterrània
agulla de fons
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes, de cos molt allargat acabat en una cua filiforme, que viu a força profunditat (800 m).
La mandíbula superior és una continuació del vòmer, i això no li permet de tancar la voca, que té la forma d’un llarg bec S'alimenta de petits crustacis
rata
Rata
(CC BY 3.0) Roberto Pillon
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids, de cap gros, amb grosses i fortes plaques dèrmiques, boca supina, ulls grossos quasi dorsals, amb un fort fibló a la part superior de cada opercle i aletes pectorals grosses.
Habita enterrat a la sorra i atreu, mitjançant un apèndix cutani de la mandíbula inferior, els petits crustacis i peixos dels quals es nodreix És pròpia dels fons de sorra i fang de la Mediterrània És comestible
malarmat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels peristèdids, d’uns 30 cm de llargada, amb el cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades que constitueixen una autèntica armadura.
La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca És de color vermellós al dors i argentat al ventre És una forma bentònica que habita als fons fangosos de l’Atlàntic i de la Mediterrània, fins a 500 m de profunditat
osmèrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que inclou molt poques espècies, de petites dimensions (10-15 cm) i que es troben a les aigües costaneres de l’Atlàntic.
La boca, grossa, s’obre fins més enllà dels ulls i presenta la mandíbula inferior més llarga que la superior Al dors, de color verd, hi tenen, a més de l’aleta dorsal, una petita aleta adiposa A la primavera van a fer la posta als estuaris dels rius
gadiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis de cos allargat, escates cicloides i aletes de radis tous (tres de dorsals i dues d’anals, o bé dues de dorsals i una d’anal).
Sovint van proveïts de dos filaments que pengen de la mandíbula Inclou sobretot formes d’aigües profundes, d’alta mar i d’hàbits depredadors, agrupades en dues famílies i en vint-i-tres espècies d’una gran importància econòmica, entre les quals es destaquen el bacallà i el lluç
halibut
Halibut
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, que ateny fins a 2 m de llargària i més de 200 kg de pes; és el més gros dels peixos plans.
El cos és oval i llarguer, i té la mandíbula inferior prominent i els ulls al costat dret Molt golut, s’alimenta d’altres peixos i d’invertebrats bentònics Habita a l’Atlàntic nord, i és d’una gran importància econòmica Hom el pesca a l’arrossegada i al palangre
engràulids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de dimensions molt petites i semblants a les dels clupeids.
Tenen la mandíbula inferior més curta que la superior, per la qual cosa l’obertura bucal resta en posició ínfera Inclou nombroses espècies pelàgiques i migratòries que formen grans bancs en determinades èpoques de l’any en mars càlides A les costes dels Països Catalans és molt abundant el seitó