Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
eglefí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, d’uns 70 cm de llargada que es caracteritza pel fet de tenir una taca negra al mig de cada costat.
És abundant al nord de l’oceà Atlàntic, on viu a molta profunditat i hom el pesca en grans quantitats amb arrossegament, per la qual cosa assoleix una gran importància econòmica
vaca serrana
vaca serrana
sarah faulwetter (CC BY-NC-SA 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, que pot atènyer uns 25 cm, de color groguenc, sobre el qual es destaquen bandes transversals més fosques, algunes de les quals bifurcades, amb una taca blava o violeta al ventre (l’adult) i amb nombroses línies retortes al cap.
Presenta radis espinosos a la part anterior de l’aleta dorsal És abundant entre les pedres i la vegetació poc profundes de la zona costanera superior de la Mediterrània, l’oceà Atlàntic i la mar Negra La carn té poc valor alimentari
latimèria
Ictiologia
Peix osteïcti crossopterigi de l’ordre dels celacantiformes, de la família dels celacàntids, que ateny d’1,20 a 1,70 m i pesa de 30 a 80 kg.
La principal característica anatòmica és la possessió d’una articulació intracranial Habita a una profunditat de 100 a 400 m, a les aigües de l’arxipèlag Comores Darrerament es discuteix sobre la possibilitat de l’existència d’una nova espècie de latimèria D’aquesta espècie de peix, que s’anomenaria Latimeria menadoensis , l’any 1997 fou capturat un exemplar, en aigües indonèsies, a prop de l’illa volcànica de Manado Tua Alguns anys enrere ja fou notícia la captura d’un exemplar de Latimeria chalumnae en aigües de les illes Comores, a l’oceà Índic, quan se suposava que aquesta espècie s’havia…
areng
Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.
De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més o menys…