Resultats de la cerca

Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies

La pell és gruixuda i llefiscosa les escates, subepidèrmiques, tenen un aspecte característic Les brànquies retenen molt la humitat, per la qual cosa les anguiles poden sobreviure algunes hores fora de l’aigua Presenten una fina dentadura a totes dues mandíbules la inferior, però, és més allargada que la superior i també al vòmer Llur activitat és nocturna Són carnívores molt voraces es nodreixen de peixos, capgrossos, cucs, etc Llur desenvolupament embrionari comporta una fase larval i metamorfosis Llur biologia és complexa Són peixos catàdroms Els individus adults viuen als rius i fins i…

Té el perfil molt asimètric, el cos quasi circular, la base de les aletes molt estreta i els ulls al cantó esquerre la pell és nua i el cos jaspiat de blanc i negre a l’alçada de la cua, per sobre de la línia lateral, té una taca negra Viu a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord És comestible

La coloració del cos varia des de grisenca a roja, amb taques o bandes grogues o castanyes la pell és parcialment escatosa, la mandíbula inferior no presenta làmines dèrmiques, i hi ha tres fiblons sobre els ossos infraorbitaris una taca negra a la part posterior de l’aleta dorsal és distintiva de l’espècie Típicament bentònic, com els seus congèneres, el captinyós habita quasi tot tipus de fons, fins als 50 metres de profunditat es nodreix principalment de crustacis La seva distribució és atlàntica i mediterrània rep també els noms de rasclot, ullot i escórpora de fang

Els ulls, grossos i voluminosos, són situats en posició quasi dorsal Presenten una coloració protectora que els camufla perfectament L’aleta caudal i les pectorals tenen forma de ventall Les aletes ventrals són en posició toràcica, i la dorsal, única, és dividida en dues parts perfectament diferenciades, una d’anterior, de radis tous i baixos, i una de posterior, de radis espinosos i alts El preopercle i l’opercle són proveïts d’espines planes Inclou uns quants centenars d’espècies de vida bentònica, que habiten en fons rocallosos en les mars temperades o càlides L' escórpora ,…

D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur gran nombre i…

Es caracteritzen per llurs apèndixs parells, que són allargats i aguantats per un eix ossi articulat per mitjà d’una sola peça amb les cintures escapular i pelviana, per tenir l’esquelet ben ossificat, les dents, còniques, adaptades a la captura de petites preses, i per la cua, dificerca Els sacs olfactoris es comuniquen amb l’exterior directament, i amb la cavitat bucal, per mitjà d’un orifici nasal intern tenen les escates cicloides Tots aquests caràcters fan pensar que són els predecessors dels amfibis

Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…