Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
peix xovato
Peix xovato
Fran Martín de la Sierra (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels hexànquids, que pot superar els 5 m de longitud i és caracteritzat pel fet de tenir sis brànquies, per la longitud de la seva cua (una quarta part de la longitud total) i pel seu cap, que és més ample que el tronc i gairebé pla per la seva part superior.
És de color terrós o grisenc a la seva part superior i gris vermellós als costats Sol romandre a profunditats considerables i hom el troba als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic i a la mar Mediterrània
ofidiformes
Ictiologia
Ordre de peixos teleostis, amb espines operculars i mandíbula superior protràctil.
protoselacis
Ictiologia
Ordre de selacis de la sèrie dels pleurotremats, format per formes fòssils, les vèrtebres de les quals es componen només d’arcs calcificats muntats sobre el notocordi.
La mandíbula té suspensió amfistílica Visqueren durant el Devonià i el Juràssic Un gènere típic és el Cladoselache , del Devonià superior
pau
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de fins 30 cm de llargada, de cos sense escates i de colors vius.
Té els ulls grossos, situats sobre el cap, i la mandíbula superior protràctil i amb una forta punxa en el preopercle Habita a la Mediterrània
agulla de fons
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes, de cos molt allargat acabat en una cua filiforme, que viu a força profunditat (800 m).
La mandíbula superior és una continuació del vòmer, i això no li permet de tancar la voca, que té la forma d’un llarg bec S'alimenta de petits crustacis
garneu
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids que ateny uns 35-40 cm, amb el cap gros i dues làmines dentades a l’extrem del rostre i amb els apèndixs de les aletes pectorals molt llargs.
És de color vermell viu a la part superior, vermell clar als flancs i rosat a la inferior Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània És pescat amb arts d’arrossegament, i la carn n'és molt apreciada
anàdrom | anàdroma
Ictiologia
Dit dels peixos que des del mar es van a reproduir als rius o a les llacunes litorals.
Per extensió, són considerades parcialment anàdromes aquelles espècies que, essent marines, van a fresar en aigües menys profundes o costaneres, així com les espècies d’aigua dolça que es traslladen cap a la part superior dels rius per fresar
malarmat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels peristèdids, d’uns 30 cm de llargada, amb el cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades que constitueixen una autèntica armadura.
La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca És de color vermellós al dors i argentat al ventre És una forma bentònica que habita als fons fangosos de l’Atlàntic i de la Mediterrània, fins a 500 m de profunditat
vaca serrana
vaca serrana
sarah faulwetter (CC BY-NC-SA 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, que pot atènyer uns 25 cm, de color groguenc, sobre el qual es destaquen bandes transversals més fosques, algunes de les quals bifurcades, amb una taca blava o violeta al ventre (l’adult) i amb nombroses línies retortes al cap.
Presenta radis espinosos a la part anterior de l’aleta dorsal És abundant entre les pedres i la vegetació poc profundes de la zona costanera superior de la Mediterrània, l’oceà Atlàntic i la mar Negra La carn té poc valor alimentari
osmèrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que inclou molt poques espècies, de petites dimensions (10-15 cm) i que es troben a les aigües costaneres de l’Atlàntic.
La boca, grossa, s’obre fins més enllà dels ulls i presenta la mandíbula inferior més llarga que la superior Al dors, de color verd, hi tenen, a més de l’aleta dorsal, una petita aleta adiposa A la primavera van a fer la posta als estuaris dels rius