Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
fenicol
Farmàcia
Denominació genèrica que aplega dos antibiòtics, cloramfenicol i tiamfenicol.
Ambdós són derivats de l’àcid dicloroacètic, amb un grup propanodiol que els atorga la capacitat antibacteriana Actualment el cloramfenicol s’obté sintèticament i el tiamfenicol n'és un derivat semisintètic
cotrimoxazole
Farmàcia
Química
Associació antibacteriana d’ampli espectre d’acció formada per sulfametoxazole i trimetoprim en la proporció fixa 1:5.
Ambdós components presenten el mateix temps de vida mitjana i llur velocitat d’eliminació és similar El seu mecanisme d’acció es basa en un blocatge seqüencial de la via de formació de l’àcid tetrahidrofòlic Introduït en terapèutica l’any 1968, és emprat en el tractament d’infeccions, particularment en les urinàries
antiinflamatori no esteroidal
Farmàcia
Medicina
Grup de medicaments amb acció antiinflamatòria, analgèsica i antipirètica, del qual l’aspirina és el component més genuí.
La seva potència antiinflamatòria és menor que la de les hormones esteroidals, però no tenen els efectes de les altres accions hormonals Tanmateix, ambdós tipus de medecines comparteixen l’acció lesiva sobre la mucosa gàstrica, més o menys greu segons la idiosincràsia individual i la dosificació, juntament amb afeccions renals, neurològiques, hepàtiques, allèrgiques etc
placebo
Farmàcia
Fals medicament preparat amb el mateix aspecte (gust, forma, color, pes, etc) que un medicament determinat, però que només conté productes inerts sense cap principi actiu.
Són emprats en farmacologia clínica per aconseguir un efecte psicoterapèutic, a fi de diferenciar l’efecte real d’un medicament en assaig de l’efecte degut a la suggestió efecte placebo Quan l’efecte aconseguit amb el placebo és negatiu sensació de dolor, però també d’alteracions mesurables de l’organisme, com ara febre o arrítmies hom parla d’ efecte nocebo Tanmateix, el mecanisme poc conegut subjacent a ambdós efectes és molt probablement el mateix
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren…