Resultats de la cerca

Graduat en medicina el 1960 per la Universitat Karl-Eberhard de Tübingen, el 1967 obtingué el doctorat per la Universitat de Wisconsin El mateix any s’incorporà al laboratori de biologia cellular dirigit per George E Palade  de la Universitat de Rockefeller Nova York, d’on el 1976 esdevingué professor, i el 1992 hi obtingué la càtedra John D Rockefeller Jr El 1980 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva contribució principal són els treballs de recerca sobre el funcionament de les proteïnes  cellulars, en què demostrà que aquestes disposen de senyals que en determinen la localització…

Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià 1936 Allistat al cos de sanitat militar durant la Guerra Civil, on arribà al grau de capità metge, arran de la derrota republicana s’exilià a França 1939 i fou tancat al camp de concentració d’Argelers, d’on fugí L’any següent passà a Mèxic i tot seguit a Veneçuela, on s’installà Hi treballà com a metge als laboratoris Schering 1940, fundà els laboratoris farmacològics Protón 1942 i organitzà el departament de vendes dels laboratoris Sandoz També fundà els laboratoris Ergos CA 1950, un dels més importants del país Fou membre…

Es traslladà a Amèrica i s’establí a la zona de La Plata, probablement a Buenos Aires Féu constants viatges entre Buenos Aires i Montevideo, ciutat on residia el seu oncle, que tenia una farmàcia que proveïa de medicina l’hospital local Dedicat al comerç de productes farmacèutics, importà medicaments directament dels EUA i Àsia Amb motiu de les invasions angleses a l’Argentina, el 1807 féu un donatiu al Cabildo Arran de la seva amistat amb el virrei Cisneros entrà en l’administració colonial, i fou nomenat notari auxiliar Durant els primers moviments independentistes es mantingué del costat…

Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i president del Collegi de farmacèutics de Barcelona És autor, entre altres obres, de Los alimentos, sus alteraciones y falsificaciones 1895, Importancia social de la farmacia 1899, Corrientes terapéuticas 1901 i Modo de evitar la elaboración de especialidades extranjeras en España 1902

Fundà un laboratori farmacèutic on desenvolupà investigació original, especialment en l’estudi de la vitamina E , de la cianazida i d’alguns enzims Fou membre de les acadèmies de Farmàcia i Medicina, i primer president de la Societat Catalana de Farmacologia

Catedràtic a Santiago de Compostella i a Barcelona 1867, publicà, entre altres obres, Lecciones de historia natural aplicada a la farmacia 1867, Farmacología natural 1870, Lecciones de botánica farmacéutica 1870, Estudios bibliográficos 1871 i Apuntes de agricultura

Fill de Joaquim Pla i Cargol Es doctorà a la Universitat de Barcelona i exercí la professió a Girona Membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Academia de Historia de Madrid, estudià més de cinquanta mostres pollíniques de la flora catalana en Polen 1961, extens tractat de palinologia Autor de La farmacia del Hospital provincial de Gerona 1971, Aportación a la historia de la farmacia gerundense en los últimos cien años 1972, La farmacia de Llivia 1974, La experiencia farmacológica a través de la historia 1965, Comentarios sobre la influenza 1972, ultra obres didàctiques i escolars

Juntament amb JCaventou estudià i donà nom a la clorofilla i descobrí els principis actius de diverses drogues clàssiques, com ara l’emetina 1817, l’estricnina 1818 i la quinina 1823

Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres, i exercí de farmacèutic a Martorell Collaborà, generalment en català i amb articles apologètics populars, a la premsa catòlica del seu temps Lo Burinot , Lo Crit de la Pàtria , etc Publicà llibres de poesia, d’un caràcter festiu i moral La boira, 1886 La tabola, 1890 Lo pot petit , 1901, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891, de gramàtica Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916 i el monòleg L’ordinari i el recull miscellani Salat, picant i coent  1896 Traduí alguns…

Creador de la teoria de la transmissió química de l’impuls nerviós, descobrí les accions decisives de l’acetilcolina en el sistema parasimpàtic Obtingué el premi Nobel de medicina l’any 1936