Resultats de la cerca

Exercí a Barcelona Tingué correspondència amb alguns botànics notables, especialment amb Jacques Barrelier Posà els fonaments del Museu Salvador —impulsat anys més tard pel seu fill Jaume Salvador i Pedrol i els seus nets Joan i Josep, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1904 Amplià estudis a Alemanya Fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona i director dels Laboratoris del Nord d’Espanya al Masnou i de l’Institut Cusí, fundats 1925 pel seu germà Joaquim Publicà, entre d’altres obres, Indústria de l’àcid làctic 1919, Antisépticos modernos 1926 i Monitor de la farmacia 1927

Catedràtic de matèria farmacèutica del Real Colegio de San Fernando de Madrid 1829, apotecari de cambra de la reina regent 1835, substitut de càtedra i secretari interí del Reial Collegi de Sant Victorià de Barcelona 1841, titular de la càtedra de mineralogia i zoologia 1845 i degà de la facultat de farmàcia de Barcelona 1857-65 Fou un dels principals redactors del Repertorio médico-farmacéutico 1842

Fou catedràtic i degà a la facultat de farmàcia de Madrid 1835, diputat a corts el 1833 i conseller d’instrucció pública Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1833, publicà Lecciones de práctica de operaciones farmacéuticas 1871 i collaborà en la Farmacopea Española

Es llicencià a Barcelona el 1911 Establert a Figueres, a instàncies de l’oftalmòleg Francesc Agulló desenvolupà la preparació de la pomada oftàlmica a l’òxid groc de mercuri fórmula de Pagenstecher, que obtingué una àmplia difusió arreu del món i li permeté desenvolupar una empresa farmacèutica familiar, especialitzada en productes oftàlmics Traslladada l’empresa al Masnou, adquirí el 1921 l’apotecaria del monestir benedictí de Santa Maria la Real de Nájera Logronyo, reinstallada al Masnou com a museu de farmàcia i medicina El 1925 fundà els Laboratoris del Nord d’Espanya els…

El 1929 es feu càrrec de l’establiment de farmàcia fundat pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac a Manresa 1787 i regit successivament per Tomàs Esteve i Florença, Tomàs Esteve i Pla i Josep Esteve i Seguí El 1931 fundà a Manresa el Laboratori Esteve , on obtingué la vitamina D a partir de l’ergosterol, l’antisifilític neoarsenobenzè, la primera sulfamida preparada a l’Estat espanyol i productes sintètics d’acció vascular El 1942 el laboratori fou traslladat a Barcelona El 1966 constituí la filial Indústries Químiques Esteve SA INQUIMES Fou president de l’Acadèmia de Farmàcia…

Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i president del Collegi de farmacèutics de Barcelona És autor, entre altres obres, de Los alimentos, sus alteraciones y falsificaciones 1895, Importancia social de la farmacia 1899, Corrientes terapéuticas 1901 i Modo de evitar la elaboración de especialidades extranjeras en España 1902

Estudià a la Universitat de Barcelona, obtingué un postgrau en administració d’empreses per l’IESE, i a la mort del seu pare, Antoni Esteve , ocupà la presidència del grup Esteve , que dirigí amb els seus germans Joan i Montserrat Ocupà, a més, càrrecs en l’empresariat farmacèutic president de la patronal Farmaindustria 1975-77 i 1987-89, que representà fins el 1994 a la Pharmaceutical Manufacturers Association També fou membre del Consejo Asesor para la Ciencia y la Tecnología 1987-2001 i vocal del Consell de la Fundació Catalana per a la Recerca 1989-2000 Fou membre de les…

S'especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques