Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
via
Farmàcia
Medicina
Forma o punt d’introducció d’un medicament en l’organisme.
Així, hom parla de via oral o bucal per la boca, via parenteral en injectable, via rectal en supositori o ènema, via intradèrmica injectable dins la pell, via subcutània injectable sota la pell, via intramuscular injectable en el teixit muscular i via intravenosa o endovenosa injectable a través d’una vena
crema
Farmàcia
Cosmètica
Emulsió semisòlida d’aplicació farmacèutica i cosmètica.
La fase lipoide és constituïda generalment per triglicèrids, ceres, alcohols i àcids grassos La fase aquosa conté generalment els conservadors, els antisèptics i, també, medicament aquest, tanmateix, pot ésser contingut en qualsevol de les dues fases, segons la solubilitat i l’acció que hom en vulgui obtenir Quan les cremes contenen exclusivament substàncies lipoides hom les anomena seques per fricció travessen la pell i fan l’efecte de deixar-la seca, i quan hom li afegeix un hidrocarbur —oli de parafina— les anomena grasses com que no penetren la pell, la deixen amb aspecte greixós
camamilla

Capítols secs de camamilla preparats per a infusions
© Corel / Fototeca.cat
Alimentació
Farmàcia
Infusió feta amb flors de camamilla que hom usa com a antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió.
comprimit

Diferents tipus de comprimits
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per compressió de granulats o pols.
Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot envernissar amb…
comprimir
Farmàcia
Reduir el volum de mescles de medicaments i excipients donant-los formes sòlides predeterminades que en fan més fàcil el maneig i la dosificació.
L’elevació de temperatura que té lloc en comprimir fa que, en certes circumstàncies, hi hagi descomposicions i interaccions entre els components, les propietats físiques i biològiques dels quals resten modifiocades desfavorablement i es produeix en certs casos una notable pèrdua d’activitat
castanya d’Índia

Castanyes d’Índia
Botànica
Farmàcia
Fruit del castanyer d’Índia.
Conté saponines, tanins, fècules i olis, productes que són extrets i emprats industrialment les castanyes d’Índia tenen propietats vasoconstrictores han estat emprades en el tractament de varices, hemorroides i foren uilitzades pels turcs en l’alimentació dels cavalls i altre bestiar i com a substitutives del sabó
tetraclorur de carboni
Farmàcia
Química
Líquid d’olor semblant a la del cloroform, amb punt d’ebullició 76,7°C, punt de fusió 22,9°C, i pes específic 1,6 g/ml.
Hom l’obté industrialment per l’acció del clor o del clorur de sofre sobre el sulfur de carboni, en presència d’un catalitzador clorur d’antimoni o clorur d’alumini 2Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 2S 2S 2 Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 6S És insoluble en aigua, bon solvent de les matèries grasses és emprat com a solvent i com a producte extintor Es combina amb el triòxid de sofre amb formació de fosgen i de clorur de pirosulfonil 2SO 3 + CCL 4 →COCl 2 + S 2 O 5 Cl 2 dóna una reacció semblant amb els òleums i fins i tot amb l’àcid sulfúric concentrat ordinari, en presència de sílice porosa 2H 2 SO 4 + 3CCl 4 →…
sulfur de carboni
Farmàcia
Química
Cadascun dels composts binaris de sofre i carboni.
En són coneguts tres, corresponents als tres òxids principals el monosulfur CS, sòlid que existeix probablement només en estat polimeritzat el subsulfur C 3 S 2 , líquid lacrimogen i el disulfur CS 2 , anomenat pròpiament sulfur de carboni, el qual actua lleugerament com a anestèsic local i parasiticida És emprat també com a rubefaent i dissolvent del sofre
cafeïna

Cafeïna
©
Farmàcia
Química
Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina.
S'oxida ràpidament o es dimetila parcialment en poques hores És isolat en forma de prismes hexagonals, que se sublimen a 178°C i es fonen a 238°C No és soluble en aigua, però ho és en els dissolvents orgànics Es troba en el cafè, que en conté un 1,5% del seu pes en sec, en les fulles de te un 5%, en el mate i en la cola, de tots els quals pot ésser extret L’obtenció sintètica té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil Hom l’obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats Estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós central i actua…
broncodilatador
Farmàcia
Nom genèric dels agents capaços de relaxar les fibres llises de la musculatura bronquial.
Les drogues broncodilatadores més emprades en medicina són els estimulants adrenèrgics β 2 tals com la terbutalina i el salbutamol, i els derivats xantínics com la teofillina i l’aminofillina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina