Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
sulfadiazina
Farmàcia
Sulfamida de llarga durada i amb poca toxicitat.
És anomenada també sulfapirazina
sulfaguanidina
Farmàcia
Sulfamida poc soluble, emprada en terapèutica intestinal.
Té poca toxicitat, perquè no passa a la sang És emprada com a bacteriostàtic local en la preparació preoperatòria i en les diarrees infeccioses
glafenina
Farmàcia
Química
Fàrmac analgèsic sintetitzat l’any 1964.
Administrada per via oral el màxim nivell plasmàtic s’aconsegueix al cap d’una hora i la seva eliminació per l’orina és molt ràpida 67% al cap de sis hores És un analgèsic relativament potent i amb poca acció antiinflamatòria
calciferol

Calciferol
©
Biologia
Farmàcia
Vitamina D 2
, que intervé en la regulació del metabolisme del fòsfor i del calci.
Existeix en forma natural, juntament amb la vitamina A, principalment en l’oli de fetge de bacallà, i en poca quantitat en la llet i el rovell d’ou Pot ésser obtingut per irradiació de l’ergosterol amb raigs ultraviolats El seu punt de fusió és entre 115-118ºC
cacodilat
Farmàcia
Química
Sal de l’àcid cacodílic.
Els cacodilats més emprats en farmàcia són el sòdic, el càlcic i el magnèsic Són unes pólvores blanques, amorfes o cristallines, de sabor desagradable i molt solubles en aigua Per llur poca toxicitat foren molt aplicats en les afeccions que requerien un tractament a base d’arsènic anèmia, neurastènia, malalties de la pell, etc
àcid clavulànic
Farmàcia
Química
Substància oliosa, produïda pel Streptomyces clavuligerus, que és aïllada del filtrat del cultiu d’aquests microorganismes en forma de sal sòdica.
És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases
procaïna

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Anestèsic local sintètic introduït el 1906 per Einhorn.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 60°C És sensible a la llum i a l’aire És soluble en alcohol i insoluble en l’aigua Forma un hidroclorur soluble en l’aigua i que es fon a 153-156°C Pot ésser obtingut, entre altres mètodes, per transesterificació del p -aminobenzoat de metil amb el 2- N , N -dietilaminoetanol La procaïna ha estat emprada com a anestèsic, com a retardant de l’excreció de la penicillina i en geriatria gerovital Presenta molt poca toxicitat i és coneguda comercialment com a novocaïna
bena

Bena
© Corel
Farmàcia
Tira de teixit d’amplada variable emprada per a subjectar els apòsits en una nafra o per a lligar o embolicar un membre.
Són designades amb dues xifres, la primera indicant la llargada en metres i la segona l’amplada en centímetres Les benes més generalitzades són les benes de gasa , que són anomenades benes voretades quan tenen les vores teixides per a evitar que s’esfilagarsin El tipus anomenat bena de cambrai és de gasa molt consistent, de manera que permet el rentatge i l’ús ulterior Les benes elàstiques són constituïdes per un teixit especial benes de crepè , per exemple que els dóna elasticitat i els permet d’adaptar-se millor i estrènyer més el membre embenat algunes són impregnades d’una substància…
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…