Fabricació dels sabons
Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys. Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era. Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic. En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras constituent del qual reaccionava amb el carbonat alcalí per formar el sabó (saponificació). El pas de la fabricació casolana a la industrial rebé un impuls important cap a la fi del segle XVIII amb la introducció del procés Leblanc per a la preparació del carbonat sòdic, i un altre al segle següent en utilitzar el vapor com a font calorífica per a l’ebullició de la mescla inicial.
Modernament, hom continua fabricant els sabons per saponificació d’olis i greixos naturals amb hidròxid sòdic o potàssic, bé que en la composició final entren altres additius, entre els quals hom pot esmentar altres agents alcalins —anomenats constructors (carbonat sòdic, perborat sòdic, etc.)—, agents abrillantadors, abrasius i agents quelants. D’altra banda, a més d’olis i greixos naturals i dels àcids grassos sintètics, i d’acord amb les propietats del sabó que hom vol fabricar, són emprats greixos tals com el de seu, per a preparar sabons d’escuma lenta, els quals produeixen poca escuma en l’aigua freda i molta en l’aigua calenta, gaudeixen de propietats netejadores considerables i són suaus per a la pell; sabons d’escuma ràpida, els quals presenten com a principal característica la de no ésser atacats pels electròlits, essent-ne un exemple l’oli de coco; olis que originen sabons de consistència suau, tals com el d’oliva i el de soia, i finalment els olis de resina d’avet. Els sabons troben aplicació en la neteja domèstica, però també com a detergents en la indústria tèxtil, en la del metall i en la del paper, bé que modernament els detergents sintètics han anat substituint-los en moltes de llurs aplicacions industrials.
Tipus de sabons i elaboració dels sabons
El sabó per a ús domèstic pot ésser presentat en pastilles, en escates, granulat, en pols i líquid. Segons que l’àlcali emprat sigui un lleixiu de potassa o de sosa, el sabó és bla (sabó fluix o sabó moll), o dur (sabó fort o sabó de llosa o sabó de pedra). Hom anomena sabó d’olor o sabó de tocador el que és fi i perfumat, emprat en la higiene personal. Els sabons insolubles en l’aigua tenen diverses aplicacions, tals com el sabó de plom, emprat en medicina com a emplastre, el sabó d’alumini (estearat d’alumini), emprat per a impermeabilitzar teles, etc. Un dels procediments més emprats de fabricació de sabó consisteix en la saponificació del cos gras, afegint-lo a poc a poc a lleixiu de sosa calent, de la qual hom obté una massa clara, la pasta de sabó, a la qual és afegida sal comuna, en la saladura, que provoca la formació de grumolls de sabó sòlid que sura en el lleixiu residual carregat de glicerina. El sabó granular obtingut és escalfat fins a la temperatura d’ebullició i, posteriorment, solidificat i assecat. Si el sabó ha d’ésser en forma de pastilla, és pastat, triturat, sotmès a extrusió, tallat i, eventualment, encunyat. El sabó que ha d’ésser presentat en pols no pot tenir més del 18% d’aigua, i el que ho ha d’ésser en forma d’escates no en pot tenir més del 25%. En el procediment de fabricació en fred, són emprats lleixius amb un contingut de sosa o de potassa molt elevat, superior al 30%, els quals en reaccionar amb l’oli forneixen la calor necessària, fins a 90°C, perquè s’esdevingui la saponificació sense aportació externa d’energia calorífica. Aquest procediment té l’inconvenient que no pot ésser recuperada la glicerina, puix que la saponificació no és completa. En la fabricació del sabó d’olor, en el qual l’àlcali lliure ha d’ésser neutralitzat, el procés és interromput en l’assecatge quan el contingut d’aigua és a prop del 20% i, després d’haver-li afegit els colorants i les essències, és pastat, sotmès a extrusió, tallat i, generalment, encunyat.
Aplicacions dels sabons
En farmàcia, ultra el sabó de plom, emprat com a emplastre, hom utilitza el sabó animal, obtingut amb greixos d’origen animal, el sabó de potassa, sabó tou fet amb oli de llinosa i hidròxid potàssic i emprat per a la preparació d’ungüents per a la pell, i el sabó medicinal o de Venècia, fet amb oli d’ametlles i sosa càustica, i que es presenta dessecat, en forma de pols. Els sabons medicinals tenen un ús molt extens en la preparació de liniments, ènemes, píndoles, ungüents, etc.