Resultats de la cerca

Fou aïllada de l’opi el 1832, i n'hi ha a les arrels d’algunes ranunculàcies, com Hydrastis canadensis Forma cristalls de tast amargant que es fonen entre 102°C i 103°C És soluble en els dissolvents orgànics

La lincomicina, és aïllada de soques de Streptomyces lincolnensis És un antibiòtic d’espectre reduït, i la seva acció és predominantment bactericida És actiu contra bacteroides A causa de la bona penetració en l’os és preferentment indicada en l’osteomielitis estafilocòccica

Té un espectre antimicrobià que hom pot situar entre el de la penicillina i el de la tetraciclina Atès que és destruïda pels sucs gàstrics, és administrada en càpsules especials Fou aïllada el 1952 de Streptomyces erythreus per SAWaksman i el seu equip

És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering…

Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a…

En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…

Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren…