Resultats de la cerca

La seva sal sòdica és molt emprada en concentracions del 0,1 al 0,2% com a additiu alimentari i de preparats galènics

Hom l’obté de les algues vermelles dels gèneres Chondrus condrus i Gigartina es presenta en pólvores Forma gels amb l’aigua i estabilitza emulsions i suspensions És molt emprat en la indústria alimentària com a additiu en derivats làctics, productes amb contingut energètic reduït i en derivats de la fruita i en farmàcia com a emollient, laxant i pectoral Hom l’anomenada també carrageen, carragaen, carragenina i gelatina de molsa d’Irlanda

La seva molècula és formada per un macròlid anomenat oleandòlid, unit a dos sucres per un enllaç glicosídic, la desosamina i la l-oleandrosa Hom l’obté en forma de fosfat i com a triacetil És actiu contra bacteris grampositius, estafilococs, pneumococs i estreptococs, i també contra alguns bacteris gramnegatius i rickèttsies Hom l’empra com a additiu de pinsos per a aviram de carn a fi de millorar-ne el rendiment, però no és permesa per a les races d’ous

És una substància d’un color groc pàllid, transparent, viscosa i soluble en la majoria dels dissolvents orgànics té un índex de refracció molt semblant del vidre, la qual cosa fa que sigui emprat per a facilitar l’observació de preparacions al microscopi i com a adhesiu per a muntar les lents dels instruments òptics És emprat en l’execució de les obres pintades a l’oli com a additiu retardador de l’assecatge per tal d’obtenir una pinzellada més fluida També és emprat en la manufactura de laques i com a aromatitzador de substàncies Té una certa eficàcia contra la tos

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…