Resultats de la cerca

En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…

Químicament és l’èster de l’ampicillina amb 3-hidroxiftahida El seu clorhidrat es presenta en forma de pólvores blanques que es fonen a 154-157°C Aquest fàrmac no té acció antibacteriana intrínseca però administrat per via oral és absorbit gairebé totalment i amb més rapidesa que l’ampicillina lliure en la qual es converteix mitjançant els enzims del teixit intestinal És administrat com a clorhidrat o napsilat, i a causa de la seva bona absorció, la dosi diària necessària és menor que en el cas de l’ampicillina lliure essent el seu espectre d’activitat equivalent És emprada com a antibiòtic…

És soluble en medi àcid, la qual cosa permet l’administració per via oral, i hom obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora Aquest antibiòtic, com totes les cefalosporines, és efectiu en gran nombre d’infeccions, però cal reservar-ne l’ús a casos d’infecció greu, d’acord amb les dades de l’antibiograma

Fou aïllat el 1949 per SAWaksman i HALechevalier del brou de cultiu d’un actinomicet del sòl Streptomyces fradiae La neomicina és una mescla de dos isòmers òptics de 23 carbonis les neomicines B i C i d’una molècula més petita de 12 carbonis, anomenada neomicina A o neamina , composta de neosamina C i desoxistreptamina Hom admet que aquestes molècules presenten l’encadenament per enllaços glicosídics Així, la neomicina B és formada per l’encadenament neamina - neobiosamina B és a dir neosamina C - desoxistreptamina - D-ribosa-neosamina B i la neomicina C és formada…

Té una potent acció antibacteriana contra els gèrmens grampositius i gramnegatius, tot i que l’aparició de formes mutants resistents s’esdevé sovint després del primer contacte amb l’antibiòtic l’adaptació dels bacteris a l’estreptomicina pot esdevenir tant intensa, que aquests la poden arribar a necessitar per a poder desenvolupar-se de forma normal Cal remarcar la seva potent acció tuberculostàtica, i per això és emprada en el tractament de la tuberculosi, associada a la isoniacida i a l’àcid p -aminosalicílic Sembla que la seva acció consisteix a modificar la permeabilitat de la paret…

El més representatiu és la vancomicina Són fàrmacs bactericides enfront cocs i alguns bacils grampositius, aerobis i anaerobis Inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana En no absorbir-se per via oral s’han d’administrar per via parenteral Segons la dosi i la idiosincràsia individual poden tenir efectes tòxics sobre l’oïda i els ronyons Poden presentar reaccions adverses, com leucopènia, eosinofília, trombopènia i reaccions cutànies La vancomicina és l’antibiòtic de primera elecció en infeccions greus per Staphylococcus aureus resistents a antibiòtics betalactàmics i per Staphylococcus…

Els dos productes més importants d’aquesta família són la virginiamicina , antibiòtic que és una barreja de dos components, el factor M 1 i el S , i la pristinamicina , antibiòtic que és una barreja de tres, denominats I A , I B , I C produïda per Streptomyces pristinaespiralis Aquests antibiòtics són emprats en el guariment de les infeccions estafilocòcciques

Administrat per via oral, és absorbit gairebé totalment i aconsegueix el nivell sèric màxim al cap de poc més d’una hora És emprat en medicina com a antibiòtic d’ampli espectre

És un antibiòtic emprat com la tetraciclina i l’aureomicina, però amb una major activitat La terramicina, així com l’aureomicina i la tetraciclina, són autoritzades, en certes condicions, com a additius alimentaris conservadors i milloradors de pinso

Els composts que actuen principalment contra els bacteris antibiòtic són els agents antiinfecciosos més utilitzats, però cal determinar amb cura llur dosi, la via d’administració i les característiques d’absorció i d’eliminació per tal d’evitar efectes tòxics