Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
cianocobalamina
Farmàcia
Química
Cristalls vermells isolats de cultius de Streptomyces griseus
per Karl Folkers i els seus col·laboradors l’any 1947.
Corresponen al principi actiu dels extractes de fetge fresc descoberts l’any 1926 per George R Minot i Williams P Murphy, i emprats per aquests en el tractament de l’anèmia megaloblàstica Els composts de la vitamina B 1 2 cobalamines són complexos de cobalt amb un grup ciano i una estructura cíclica tetrapirròlica És un factor universal, o sigui, necessari per a tota forma de vida Té un paper important en la síntesi dels àcids nucleics, en el metabolisme de l’àcid fòlic dels greixos i dels aminoàcids i en la conversió dels glúcids en greixos S'emmagatzema a la melsa i als ronyons
carbamazepina
Farmàcia
Química
Substància d’estructura anàloga a la dels antidepressius cíclics, que es fon a 205°C.
És emprada en medicina com a analgèsic en la neuràlgia del trigemin i com a anticonvulsiu en el tractament profilàctic del gran mal
levamisole
Farmàcia
Química
Antihelmíntic, enantiòmer levogir del tetramisole.
És emprat com a hidroclorur, sòlid que es fon a 227-229°C i que administrat per via oral és absorbit amb rapidesa hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap d’1 a 2 hores En principi fou utilitzat en medicina com a antihelmíntic, però per les seves propietats immunoestimulants actualment també és emprat en el tractament de l’artritis reumatoide i el de malalties dermatològiques i oncològiques
herbolari | herbolària
Botiga d’un herbolari xinès
© B. Llebaria
Farmàcia
Persona que cull herbes i plantes medicinals i les ven.
Els herbolaris tingueren molta importància a l’edat mitjana, però actualment s’han limitat al camp de la medicina popular La tradició dels herbolaris es manté força viva arreu a Barcelona hom celebra la diada de Sant Ponç 11 de maig, patró dels herbolaris, amb diverses fires d’herbes als carrers, especialment al carrer de l’Hospital
àcid fòlic
Farmàcia
Substància que forma part del complex vitamínic B.
És àmpliament difós en les fulles verdes de les plantes, al fetge i al llevat de cervesa Dins l’organisme, és transformat en àcid folínic, que n'és la forma biològicament activa En medicina, és emprat en el tractament de les anèmies megaloblàstiques
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
neomicina
Farmàcia
Antibiòtic del grup dels oligoaminoholòsids.
Fou aïllat el 1949 per SAWaksman i HALechevalier del brou de cultiu d’un actinomicet del sòl Streptomyces fradiae La neomicina és una mescla de dos isòmers òptics de 23 carbonis les neomicines B i C i d’una molècula més petita de 12 carbonis, anomenada neomicina A o neamina , composta de neosamina C i desoxistreptamina Hom admet que aquestes molècules presenten l’encadenament per enllaços glicosídics Així, la neomicina B és formada per l’encadenament neamina - neobiosamina B és a dir neosamina C - desoxistreptamina - D-ribosa-neosamina B i…
rifamicina
Farmàcia
Nom genèric dels antibiòtics obtinguts de Streptomyces mediterranei
.
Les rifamicines A, B, C, D i E són naturals Les O, S i SV són derivats semisintètics de la rifamicina B, la qual, per oxidació, dóna la forma S, més activa Són emprades contra gèrmens grampositius, contra alguns de gramnegatius i contra Mycobacterium tuberculosis
bacitracina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic de molècula polipeptídica produït per algunes soques de Bacillus licheniformes, i de B. subtilis.
Es presenta en forma de pólvores blanquinoses, amargues, higroscòpiques, molt solubles en aigua i alcohol de 96° Presenta un ampli espectre microbià, però no pot ésser emprada per via parenteral, puix que produeix trastorns renals, ni per via oral, perquè es destrueix en l’aparell digestiu Altrament, és molt emprada en aplicacions tòpiques sobre ferides, afeccions de la pell, ulls, etc
piridoxal
Bioquímica
Farmàcia
Hidroxialdehid aromàtic derivat de la piridina, constituent del complex de la vitamina B 6
, de fórmula
.