Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Daniel Bovet
Farmàcia
Farmacòleg suís, naturalitzat italià.
Treballà a l’Institut Pasteur, i des del 1948 dirigí el departament de farmacologia de l’Istituto Superiore di Sanità di Roma És autor d’estudis bàsics sobre l’acció del curare i la seva utilització com a anestèsic, pels quals li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1957
desinfecció
Farmàcia
Conjunt d’accions dirigides a eliminar els gèrmens nocius o microorganismes patògens que un objecte o un ésser viu pot contenir o que el poden acompanyar.
Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals gra, graners, frigorífics, embalatges com per a ramaderia estables, galliners, incubadores La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius En el primer cas, cal…
quinina

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Alcaloide present a la quina
.
Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering…
aigua blanca
Farmàcia
Química
Solució aquosa a l’1-2% d’acetats bàsics de plom, anomenada així perquè en preparar-la diluint amb aigua natural una solució concentrada, s’obté una suspensió lletosa de carbonat i sulfat de plom, formats a partir dels anions presents en l’aigua utilitzada.
L’aigua blanca era emprada externament com a astringent i com a sedatiu contra inflamacions superficials i contra contusions sense ferida