Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
picrotoxina
Farmàcia
Principi que hom obté dels fruits de la croca de llevant (Anamirta cocculus).
És una substància blanca, de sabor amarg, poc soluble en l’aigua freda i més soluble en l’alcohol i el cloroform Forma sals amb les bases És un tòxic d’acció semblant a la de l’estricnina És poc emprat com a parasiticida
metotrexat
Farmàcia
Química
Fàrmac anticancerós.
En medicina és emprat el monohidrat que es presenta en forma de cristalls de color groc que es descomponen a 185-204°C Actua com a antimetabòlit, en combinar-se amb l’enzim tetrahidrofòlic-reductasa Inhibeix la síntesi de les bases púriques i pirimidíniques, indispensables per a la formació d’ADN i d’ARN Hom l’empra com a antineoplàstic
sulfonal
Farmàcia
Química
Sulfona alifàtica amb notable activitat hipnòtica.
És un sòlid cristallí incolor, estable als àcids i les bases, soluble en l’aigua calenta, que es fon a 126°C Hom l’obté per tractament de l’acetona amb tiosulfat de sodi i S-etil sal de Bunte i posterior oxidació amb permanganat potàssic en medi anhidre Ha estat emprat en medicina com a hipnòtic, però modernament ha estat substituït per altres composts, especialment el veronal
colcrem
Farmàcia
Cosmètica
Emulsió semisòlida composta de cera blanca, esperma de balena, oli d’ametlles, aigua de roses i un antisèptic per a evitar-ne la descomposició.
El colcrem té la propietat de travessar la pell per mitjà de fricció, i per això és emprat com a base de les cremes de tipus oliós o greixós que actuen com a netejadores del cutis N'hi ha moltes variants, consistents a substituir l’esperma de balena per uns altres greixos, la cera blanca per parafina i l’oli d’ametlles per oli mineral Avui en desús, és substituït per uns altres tipus de cremes obtingudes amb bases sintètiques
comprimit
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per compressió de granulats o pols.
Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot envernissar amb…
sal
Explotacions de sals potàssiques, a Súria
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…