Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
càpsula
Farmàcia
Petit embolcall cilíndric o esfèric, generalment constituït per dues peces, que encaixen l’una amb l’altra, d’una matèria insípida i soluble (com pasta de midó o, més modernament, gelatina), dins el qual hom posa determinats medicaments que, per llur mal gust o mala olor, són de mal prendre.
Les càpsules entèriques són tractades de manera que no es dissolen a l’estómac sinó al budell
oli de cròton
Farmàcia
Oleïcultura
Oli extret de les llavors del cròton.
És semiassecant, de color groc fosc i d’una olor característica És un fort purgant dràstic que hom administra mesclat amb oli d’olives, en càpsules de gelatina És emprat també com a revulsiu
eritromicina
Farmàcia
Antibiòtic la molècula del qual conté un sucre aminat (desosamina), un sucre amb un nitrogen lliure (cladinosa), i l’aglicona anomenada eritronòlid.
Té un espectre antimicrobià que hom pot situar entre el de la penicillina i el de la tetraciclina Atès que és destruïda pels sucs gàstrics, és administrada en càpsules especials Fou aïllada el 1952 de Streptomyces erythreus per SAWaksman i el seu equip
forma farmacèutica
Farmàcia
Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell
retardador
Farmàcia
Dit del producte que retarda l’assimilació o l’eliminació d’un medicament i n’allarga l’acció.
En el primer cas hom l’aplica a formes sòlides orals comprimits, càpsules per mitjà d’un vernís que les fa menys solubles en el suc gàstric i en l’intestinal en les formes sòlides injectables suspensions hom procura que siguin poc solubles penicillina procaïna, penicillina benzatina En el segon cas hom actua sobre el mecanisme d’eliminació del medicament probenecida, per a retardar l’eliminació de la penicillina, a causa del blocatge de la secreció tubular renal
eucaliptus

Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és…
perla
Farmàcia
Forma farmacèutica esfèrica, tova, semblant a les càpsules, però massissa.
capsulador
Farmàcia
Aparell o dispositiu emprat per a dosificar i omplir les càpsules.
àcid ascòrbic
Bioquímica
Farmàcia
Pólvores blanques, molt solubles en aigua, de gust àcid, que es fonen a 192°C.
S'oxida amb gran facilitat, sobretot en medi alcalí només la forma levogira té activitat terapèutica Els símptomes per manca de vitamina C eren coneguts de fa molt temps ja al s XVI els exploradors i els mariners sabien, per experiència, que la fruita fresca i les fulles d’alguns arbres prevenien i guarien l’escorbut Però fins el 1912 hom no determinà que aquesta malaltia era produïda per la manca d’una substància continguda sobretot en les plantes, i molt reductora, que fou anomenada factor C Szent-Györgyi havia aïllat de les càpsules suprarenals un àcid, que, pel fet de tenir…
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es troben combinats…