Resultats de la cerca

Catedràtic de matèria farmacèutica del Real Colegio de San Fernando de Madrid 1829, apotecari de cambra de la reina regent 1835, substitut de càtedra i secretari interí del Reial Collegi de Sant Victorià de Barcelona 1841, titular de la càtedra de mineralogia i zoologia 1845 i degà de la facultat de farmàcia de Barcelona 1857-65 Fou un dels principals redactors del Repertorio médico-farmacéutico 1842

El 1911 s’establí a Madrid, on el 1915 obtingué la càtedra d’història de la farmàcia a la universitat el 1924 en publicà uns Elementos Fou president de la Unión Farmacéutica Nacional i membre de diverses acadèmies, entre les quals la Internacional d’Història de la Farmàcia, de la Haia És autor de diverses obres sobre història de la farmàcia

Es llicencià 1896 i doctorà 1911 en farmàcia i es llicencià en ciències fisicoquímiques 1898 Guanyà la càtedra de farmàcia pràctica de la Universitat de Barcelona 1912 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona 1922 Traduí obres científiques alemanyes, angleses i italianes, fou collaborador de l' Enciclopedia de l’editorial Espasa i publicà obres de tema mèdic i farmacèutic

Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions…

Graduat en medicina el 1960 per la Universitat Karl-Eberhard de Tübingen, el 1967 obtingué el doctorat per la Universitat de Wisconsin El mateix any s’incorporà al laboratori de biologia cellular dirigit per George E Palade  de la Universitat de Rockefeller Nova York, d’on el 1976 esdevingué professor, i el 1992 hi obtingué la càtedra John D Rockefeller Jr El 1980 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva contribució principal són els treballs de recerca sobre el funcionament de les proteïnes  cellulars, en què demostrà que aquestes disposen de senyals que en determinen la…

Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona…