Resultats de la cerca

Fundador i director de diverses revistes professionals El mundo farmacéutico , 1902 Farmacia catalana , 1907, autor de treballs analítics i d’un Tratado de análisis químico 1910 Fou president de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, vicepresident de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i impulsor i president de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya Fundà i dirigí l’Institut de Química Aplicada Fou president de la Societat de Química Industrial, secció espanyola de la Société de Chimie Industrielle Feu treballs de química industrial, i fou un dels principals…

El 1929 es feu càrrec de l’establiment de farmàcia fundat pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac a Manresa 1787 i regit successivament per Tomàs Esteve i Florença, Tomàs Esteve i Pla i Josep Esteve i Seguí El 1931 fundà a Manresa el Laboratori Esteve , on obtingué la vitamina D a partir de l’ergosterol, l’antisifilític neoarsenobenzè, la primera sulfamida preparada a l’Estat espanyol i productes sintètics d’acció vascular El 1942 el laboratori fou traslladat a Barcelona El 1966 constituí la filial Indústries Químiques Esteve SA INQUIMES Fou president de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona…

Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, hi presentà diverses dissertacions sobre les produccions agrícoles de la seva comarca, entre les quals destaca una Memoria sobre el avellano y variedades que se cultivan en la Selva 1838

Fou catedràtic i degà a la facultat de farmàcia de Madrid 1835, diputat a corts el 1833 i conseller d’instrucció pública Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1833, publicà Lecciones de práctica de operaciones farmacéuticas 1871 i collaborà en la Farmacopea Española

Professor de farmàcia, prengué part en els treballs de preparació d’una nova farmacopea catalana i fou un notable herborista de la flora de Montserrat Entre les seves comunicacions a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya cal esmentar les memòries sobre el magnetisme 1798 i els mitjans de purificar l’aigua 1803 i de purificar l’oli 1806

Es llicencià 1896 i doctorà 1911 en farmàcia i es llicencià en ciències fisicoquímiques 1898 Guanyà la càtedra de farmàcia pràctica de la Universitat de Barcelona 1912 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona 1922 Traduí obres científiques alemanyes, angleses i italianes, fou collaborador de l' Enciclopedia de l’editorial Espasa i publicà obres de tema mèdic i farmacèutic

La nova firma establí la seu central a Estrasburg La companyia està especialitzada en el que s’anomena ciències de la vida, i les seves línies de negoci abracen des de productes farmacèutics fins a agrícoles, fibres i plàstics Els seus ingressos nets ascendiren el 1999 a 745 milions d’euros El grup destinà més de 3 000 milions d’euros a la investigació i al desenvolupament Les seves vendes netes arribaren a la xifra de 18 406 milions d’euros

El collegi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Collegi d’Apotecaris de Barcelona havia sollicitat repetidament des del 1763 Els primers catedràtics del collegi foren Josep Antoni Balcells i Camps física i química, Josep Antoni Savall matèria farmacèutica, Agustí Yáñez història natural i Raimon Fors farmàcia experimental El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823 Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar part de la seva…

L’any 1955 l’Ajuntament de Barcelona cedí els locals de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu per a domicili d’aquesta secció de l’acadèmia de Madrid El 9 de febrer de 1956 s’independitzà de la institució mare, i es constituí com a  Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona En fou nomenat president Guillem Benavent A partir del 1957 inicià la publicació de la Revista de la Real Academia Té 50 membres numeraris, 150 corresponents i 10 d’honor L’any 1992 passà a denominar-se Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya   Té com a finalitats primordials promoure i divulgar avenços…

Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions…