Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
curarina
Farmàcia
Alcaloide del curare.
Hom l’empra en cirurgia com a coadjuvant de l’anestèsia general i per a evitar convulsions en diverses malalties
mefenesina
Farmàcia
Relaxant de la musculatura esquelètica emprat en el tractament dels estats espàstics hipertònics i hipercinètics.
És sedant i tranquillitzant Hom l’absorbeix ràpidament per via digestiva, i es metabolitza tot seguit És emprat també com a relaxant muscular en cirurgia, en substitució del curare
aigua de Bürow
Farmàcia
Química
Solució aquosa d’alum potàssic i d’acetat de plom.
És metzinosa i hom l’empra com a resolutiu i astringent Cal sacsejar-la abans d’usar-la per tal com es precipita el sulfat de plom Fou introduïda en la terapèutica pel cirurgià alemany Karl A Burow 1809-74
Francesc Puigpiqué i Raurich
Farmàcia
Farmacèutic.
Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i president del Collegi de farmacèutics de Barcelona És autor, entre altres obres, de Los alimentos, sus alteraciones y falsificaciones 1895, Importancia social de la farmacia 1899, Corrientes terapéuticas 1901 i Modo de evitar la elaboración de especialidades extranjeras en España 1902
Enric Soler i Batlle
Farmàcia
Farmacèutic.
Es llicencià 1896 i doctorà 1911 en farmàcia i es llicencià en ciències fisicoquímiques 1898 Guanyà la càtedra de farmàcia pràctica de la Universitat de Barcelona 1912 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona 1922 Traduí obres científiques alemanyes, angleses i italianes, fou collaborador de l' Enciclopedia de l’editorial Espasa i publicà obres de tema mèdic i farmacèutic
cocaïna

Cocaïna
©
Farmàcia
Alcaloide principal de les fulles de coca, que en contenen d’un 0,5 a un 1,5%.
El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania
glucopèptic
Farmàcia
Antibiòtic d’espectre reduït, la molècula del qual té una part peptídica i una altra de formada per un hidrat de carboni.
El més representatiu és la vancomicina Són fàrmacs bactericides enfront cocs i alguns bacils grampositius, aerobis i anaerobis Inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana En no absorbir-se per via oral s’han d’administrar per via parenteral Segons la dosi i la idiosincràsia individual poden tenir efectes tòxics sobre l’oïda i els ronyons Poden presentar reaccions adverses, com leucopènia, eosinofília, trombopènia i reaccions cutànies La vancomicina és l’antibiòtic de primera elecció en infeccions greus per Staphylococcus aureus resistents a antibiòtics betalactàmics i per…
Ramon Fors i Cornet
Farmàcia
Farmacèutic.
Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions sobre química,…
Ramon Jordi i Gonzàlez
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
Dugué a terme una extensa activitat de recerca i divulgació de la història de la farmàcia catalana i dels seus aspectes socials i professionals Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya 1969, membre corresponent nacional de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Catalunya i acadèmic de la Internacional d’Història de la Farmàcia Fou professor d’història de la farmàcia 1967-78 a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona i secretari de redacció de Circular Farmacèutica 1962-93 Publicà, entre altres molts treballs, Una visita de boticas en Cataluña Año 1774…
Laboratoris Esteve
Farmàcia
Empresa farmacèutica fundada per Antoni Esteve i Subirana.
Té l’origen en la farmàcia familiar a Manresa de la qual Esteve es feu càrrec el 1929, on inicià la producció de medicaments Ha mantingut el caràcter familiar a la mort del fundador 1979, el succeí a la presidència Josep Esteve , el qual al seu torn cedí el càrrec al seu germà Joan Esteve l’any 2012 El nebot de Joan Esteve, Albert Esteve, el rellevà a la presidència l’any 2017 El 1936 l’empresa adoptà la fórmula legal de societat anònima El 1954 inicià l’activitat exportadora d’un antihemorràgic, i posteriorment desenvolupà diversos hemostàtics de gran acceptació a l’Estat…