Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les pepsines de…
pólvores de talc
Farmàcia
Pólvores blanques, untuoses al tacte, obtingudes del talc.
No han de contenir ni matèria orgànica ni substàncies solubles en l’aigua o l’àcid clorhídric Són emprades com a protector cutani
Baldomer Bonet i Bonet
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
Fou catedràtic de les universitats de Santiago 1895, Barcelona 1897 i Madrid 1899 Autor d’un procediment per a l’obtenció d’àcid clorhídric a partir del sulfúric arsenical perfeccionà l’obtenció del clorur d’antimoni
3-
O
-metildopa

3- O -metildopa
©
Farmàcia
Química
Metabòlit majoritari de la levodopa.
Sintèticament, és obtingut per hidròlisi de la N -benzoil-4-hidroxi-3-metoxifenilalanina amb àcid clorhídric diluït i es presenta en forma de cristalls que es fonen a 255-256°C amb descomposició En l’organisme és un precursor de la dopamina a través de la seva desmetilació parcial i en medicina és emprada com a antiparkinsonià
betaïna
Farmàcia
Química
Sal interna de l’hidròxid de carboximetil-trimetilamoni, que es troba àmpliament distribuïda entre els animals i els vegetals.
Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis
clorur de calci
Farmàcia
Química
Sòlid incolor, cristal·lí, molt soluble en aigua, amb la qual es combina formant nombrosos hidrats.
A diferència d’altres composts salins, és soluble en acetona i en diversos alcohols, amb els quals dóna composts d’addició Hom el pot obtenir en solució per neutralització de l’àcid clorhídric amb calç o carbonat de calci, i així resulta sovint com a subproducte en diversos processos industrials, en la fabricació de sosa pel procediment Solvay i en l’aprofitament de salmorres naturals El clorur de calci en estat de fusió dissol quantitats importants de calci metàllic 9 g/100 g de CaCl 2 i esdevé un líquid de color roig que hom atribueix a la presència, no confirmada, d’un subhalur Els…
apomorfina

Apomorfina
©
Farmàcia
Química
Amina obtinguda deshidratant el clorhidrat de morfina amb àcid clorhídric o clorur de zinc.
La base lliure, molt poc soluble en aigua, soluble en alcohol, es descompon a 195°C i s’enverdeix i s’oxida ràpidament a l’aire Molt tòxica, és emprada en medicina en forma de clorhidrat, soluble en aigua i en alcohol D’acció emètica potent, hom la utilitza, per exemple, en casos d’emmetzinament
aigua règia
Farmàcia
Química
Mescla d’un volum d’àcid nítric i de 3 o 4 volums d’àcid clorhídric, tots dos concentrats.
Fortament oxidant, sobretot en calent, dissol diversos metalls nobles que resisteixen a l’àcid nítric sol or, platí, osmi Els alquimistes l’anomenaren aqua regia per la seva acció sobre el “rei dels metalls” l’or El seu poder dissolvent és atribuït a la formació de clor que comença a despendre's a uns 30°C en virtut de la reacció i també a la presència dels ions clor, que disminueixen el potencial d’oxidació del metall en complexar els seus cations