Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cocaïna

Cocaïna
©
Farmàcia
Alcaloide principal de les fulles de coca, que en contenen d’un 0,5 a un 1,5%.
El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania
anestèsic local
Farmàcia
Fàrmac utilitzat per a produir anestèsia local.
El més emprat fou inicialment la cocaïna hom usa avui derivats de la cocaïna procaïna, tetracaïna, l’eugenol, etc
tropacocaïna
Farmàcia
Substància en forma de pólvores blanques, inodores, solubles en l’aigua.
És un anestèsic local, no tan tòxic com la cocaïna, emprat en oculística i en petites intervencions quirúrgiques locals
alcaloides de la coca

Alcaloides de la coca
Bioquímica
Farmàcia
Grup d’alcaloides (1-1,5%) que hom extreu de les fulles de la coca, químicament derivats de l’ecgonina.
Són utilitzats com a anestèsics locals, i són estupefaents El més conegut i gairebé l’únic que hom utilitza és la cocaïna
fitoteràpia
Farmàcia
Medicina
Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.
Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals narcòtiques cascall, jusquiam, purgatives ricí, àloes i diürètiques ceba marina Tanmateix, el període veritablement científic fou el s XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc El desenvolupament de la química permeté, al començament del s XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha assenyalat la…
narcòtic
Farmàcia
Dit de la substància que produeix narcosi.
Els narcòtics són depressors de l’activitat del sistema nerviós que indueixen al son, alhora que creen hàbit Hom pot classificar-los en tres grans grups drogues naturals, alcaloides procedents de productes naturals i llurs derivats, i narcòtics sintètics , entre els quals cal considerar els analgèsics de síntesi, amb capacitat de produir hàbit La venda de narcòtics és sotmesa a una legislació especial, per tal de protegir el ciutadà de la possible formació d’hàbit Segons llur ús, els principals narcòtics són l’haixix, la morfina, l’opi, l’heroïna i la cocaïna El període dels…
Merck KGaA
Farmàcia
Empresa química i farmacèutica alemanya amb seu a Darmstadt (Hessen).
Té l’origen en l’adquisició el 1668 d’una apotecaria a la ciutat per part de Friedrich Jacob Merck Un dels seus descendents, Heinrich Emanuel Merck, isolà i identificà els alcaloides al seu laboratori, i el 1827 n'inicià la producció a l’engròs, a partir de la qual impulsà un negoci de preparats i de medicaments, especialment des del 1890 Entre els productes que manufacturà i comercialitzà amb més èxit cal esmentar la morfina i, més tard, la cocaïna i els preparats vitamínics Fins els anys vint, la direcció de l’empresa estigué sempre vinculada a la família Merck El 1891 establí…
crac
Farmàcia
En l’argot de la droga, derivat de la cocaïna, en forma de cristalls i violentament tòxic, per a ésser fumat.