Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
oleoresina
Nicolas Lémery
Farmàcia
Farmacèutic francès.
Classificà i descriví les drogues conegudes al seu temps És autor de Cours de chimie 1675 i de Pharmacopée universelle 1697
glicerofosfat
Farmàcia
Química
Qualsevol sal de l’àcid glicerofosfòric.
Són conegudes les de calci, de ferro, de liti, de magnesi, de sodi i de potassi, que són molt emprades com a medicaments
provitamina
Farmàcia
Substància precursora que es transforma en vitamina.
Les més conegudes són el carotè especialment la forma beta , que per oxidació enzimàtica dóna vitamina A, i l' ergosterina , que es transforma en vitamina D per irradiació ultraviolada
unitat internacional
Farmàcia
Quantitat d’una determinada substància, com és ara una vitamina, hormona, toxina, penicil·lina, etc, que produeix un efecte biològic especificat d’acord amb unes normes i prescripcions fixades per organismes internacionals, com l’OMS.
Entre les UI més conegudes hi ha l’emprada per a les vitamines, segons la qual 1g de vitamina A en forma d’acetat conté 2,904 x 10 6 UI, i la de les penicillines, segons la qual 1 000 UI corresponen a 0,6 mg de penicillina G
potinga
Farmàcia
Medicina
Nom donat a les mescles de productes emprats en medicina casolana, de composició i propietats dubtoses i poc conegudes.
fitoteràpia
Farmàcia
Medicina
Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.
Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals narcòtiques cascall, jusquiam, purgatives ricí, àloes i diürètiques ceba marina Tanmateix, el període veritablement científic fou el s XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc El desenvolupament de la química permeté, al començament del s XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha assenyalat la…
sal
Explotacions de sals potàssiques, a Súria
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es…