Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bromur de neostigmina
Farmàcia
Química
Anàleg sintètic de la fisostigmina.
Es tracta d’una amina quaternària que es presenta en forma de cristalls que es fonen amb descomposició a 167°C És un inhibidor de l’enzim colinesterasa produeix una reducció de la degradació enzimàtica de l’acetilcolina És emprat com a colinèrgic en el tractament de l’atonia abdominal i en la miastènia gravis
neurolèptic
Biologia
Farmàcia
Medicament psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el sistema nerviós central i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les psicosis greus.
Els neurolèptics no són medicaments hipnòtics ni anestèsics, però potencien l’efecte d’aquests Actuen blocant la mediació química de l’influx nerviós al nivell dels receptors de la dopamina Com a conseqüència, augmenta la síntesi i la degradació de la dopamina a les terminacions nervioses que l’alliberen El neurolèptic més conegut és la clorpromazina
anticolinesteràsic
Farmàcia
Dit de la substància que inhibeix l’enzim acetilcolinesterasa.
Els anticolinesteràsics redueixen la degradació enzimàtica de l’acetilcolina en les sinapsis neuromusculars, i prolonguen per tant la seva acció Es classifiquen en anticolinesteràsics reversibles , com la fisotigmina i la neostigmina, emprats en medicina per al tractament de la miastènia gravis, i irreversibles , que són composts organofosforats emprats sobretot en l’agricultura com a insecticides, i alguns en oftalmologia
prostaciclina

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Un dels dos productes de degradació del metabolisme de la prostaglandina doperòxid PGH₂
, juntament amb el tromboxà TXA₂
.
Fou descoberta l’any 1976 i es pot obtenir sintèticament a partir de l’èster metílic de la prostaglandina F 2α tractant-la primer amb iode i carbonat potàssic, després amb etòxid sòdic, i finalment amb aigua Té acció d’antiagregant plaquetari i vasodilatador
penicil·lamina
Farmàcia
Agent quelant, producte de degradació de la penicil·lina, emprada en el tractament de les intoxicacions per metalls pesants, poliartritis reumatoide, etc.
tadalafil
Farmàcia
Química
Fàrmac emprat en el tractament de la disfunció erèctil per la seva capacitat de potenciar l’acció vasodilatadora de l’òxid nítric.
És un potent inhibidor selectiu i d’acció prolongada de l’enzim fosfodiesterasa tipus 5 PDE5 La inhibició de la PDE5 evita la degradació del monofosfat de guanosina GMP cíclic en el teixit del penis L’erecció del penis és una conseqüència del desig sexual, que es transmet principalment mitjançant l’òxid nítric NO, l’oxitocina i la dopamina L’NO, que té una vida molt curta, activa la guanilat-ciclasa, l’enzim que forma el GMP cíclic Quan s’incrementa la concentració de GMP cíclic es dispara la cascada bioquímica que culmina amb la vasodilatació del penis Quan la PDE5 és inhibida,…
vardenafil
Farmàcia
Química
Fàrmac emprat per a la disfunció erèctil per la seva capacitat de potenciar l’acció vasodilatadora de l’òxid nítric.
És un potent inhibidor selectiu de l’enzim fosfodiesterasa tipus 5 PDE5 La inhibició de la PDE5 evita la degradació del GMP cíclic en el teixit del penis L’erecció del penis és una conseqüència del desig sexual que es transmet principalment mitjançant l’òxid nítric NO, l’oxitocina i la dopamina L’NO, que té una vida molt curta, activa la guanilat-ciclasa, que és l’enzim que forma el GMP cíclic Quan s’incrementa la concentració de GMP cíclic es dispara la cascada bioquímica que culmina amb la vasodilatació del penis Quan la PDE5 és inhibida, es relaxa el múscul en el cos cavernós…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…