Resultats de la cerca

Actualment hom distingeix diverses classes de diürètics els diürètics osmòtics , com el manitol, els quals, pel fenomen de l’osmosi, actuen com a soluts que en grans quantitats provoquen un augment de l’aportació d’aigua al ronyó, i són emprats en el xoc i en les intoxicacions per a provocar una diüresi forçada els derivats de la purina teofillina, la més eficaç, teobromina i cafeïna, que augmenten la filtració glomerular i disminueixen la reabsorció tubular els diürètics mercurials , que actuen a nivell del túbul proximal, on impedeixen la reabsorció del sodi, i són…

Les sulfamides són emprades en terapèutica antiinfecciosa com a bacteriostàtics des del 1934 Aquesta acció fou descoberta per Domagk el 1932 en estudiar l’acció antiinfecciosa d’un grup de colorants azoics, sintetitzats per Klarer i Nietzsch, sobre ratolins infectats amb l’estreptococ β-hemolític El primer compost emprat en clínica fou el prontosil El fet fou publicat l’any 1935 i estudiat a l’Institut Pasteur de París, per Nitti, Bovet i el matrimoni Trefouël, que descobriren que l’efecte del prontosil in vivo era degut a la sulfanilamida, activa in vivo i in vitro , que es produeix per…

Són emprats en els processos amb pressió arterial alta i són també anomenats drogues antihipertensives Pertanyen a diferents grups terapèutics els més emprats en medicina són els blocadors α i β-adrenèrgics, els vasodilatadors, els diürètics, les substàncies que interfereixen el sistema renina-angiotensina, i els inhibidors enzimàtics

Es presenta en forma de sòlid cristallí que es fon a 134-135°C Actua com a antagonista competitiu de l’aldosterona provocant una disminució del bescanvi de sodi per potassi en el túbul renal És un diürètic estalviador del potassi que hom administra sol o en combinació amb altres diürètics